Permacultura al 30 Minuts com a adaptació a l'emergència climàtica

El programa 30 Minuts de TV3 va produir i emetre una sèrie de dos capítols sobre l'Emergència Climàtica. Si bé el primer títol estava orientat a les conseqüències en zones litorals, el segon s'ha centrat en els efectes a l'interior de Catalunya. I com a part d'aquest relat hem aparegut uns minuts explicant la nostra visió. Així que aprofitem i us compartim el programa i un video on expliquem més detalladament les línies de treball de la nostra cooperativa, sota el paraigües de SABER (Sobirania alimentaria, Aigua, Bioconstrucció, Redes).

Algunes reflexions que no van aparèixer al programa:

1. L'únic futur passa pel decreixement: no hi ha solucions tecnològiques ni constructives ni químiques per evitar el colapse, és pura física. L'energia cada vegada és més difícil d'extraure i els materials són recursos finits. Adaptar-nos a la situació de manera progressiva i positiva és la millor manera d'assegurar d'encarar el futur.

2. El col·lapse ja ha començat. El col·lapse no és una fita, és un procés pel qual cada vegada hi ha més diferències en l'ús de recursos i energia. Ja comencen a haver milers de refugiats climàtics que seran milions en les properes dècades. Som privilegiades per viure on ho fem, però al nostre voltant el col·lapse ja és palès. L'escenari proper amb l'apatia organitzativa actual inclou una caiguda dràstica de la població mundial.

3. Hi ha sòl i riquesa per a tothom. No oblidem que aquesta situació no es pot encarar sense dos línies de treball: distribució de la producció i reducció dràstica del consum. Cansades de sentir que no hi ha espai per a tothom ni recursos. N'hi ha si tornem als cicles naturals i tancats de la matèria orgànica i apliquem tot el coneixement actual. Les granges biodiverses i multifuncionals produeixen fins a un 40% més d'aliments que les convencionals. Al contrari del que hom pensa, el sòl és un recurs més abundant com més s'incrementa el seu ús. Això si, sempre i quan se'l treballi per a potenciar el seu cicle natural.

4. La situació actual és fruit de la incompetència política i la protecció al capital. No hi ha cap partit que tingui en les seves bases coneixements i línies d'actuació davant de l'extrema gravetat del que ja ha començat. Portem dècades protegint les empreses i l'economia, partint de la base que es penalitza tot allò que va en pro de la protecció medioambiental. Ha de pagar qui més contamina i assumir les conseqüències mediambientals. Pel capitalisme un bosc no té cap valor fins que es talla i es carrega en un camió.

Podeu veure el programa en aquest enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/emergencia-climatica-el-crit-de-la-terra/video/6082852/

https://www.youtube.com/watch?v=8TI7VLh1bTE


El pitllor any de les Vinyes

Fem balanç de cada any quan s'apropa el 31 de desembre. L'increment d'hores de foscor i el fred ens conviden a passar més temps dins de la masía, recollides, parlant de reptes, somnis i energies. Ens venia de gust fer-ho obertament, compartint encerts i errors. Aquest 2020 ens ha portat a la dualitat extrema, vivint alguns dels millors i altres dels pitjors moments del projecte, Mas Les Vinyes.

Com per la majoria de persones, va començar sent un any molt dur per a nosaltres. Aquesta distopia causada pel Covid ens ha posat a prova, mai estem prou preparades pel colapse sistèmic per molt resilients que ens creiem. Les estructures invisibles (especialment les socials i econòmiques) han caigut, deixant a veure la fragilitat del capitalisme. Deixar de consumir compulsivament (oci, viatges, experiències, tecnologia, etc.) és l'única manera d'assegurar la vida a la terra. Fer-ho també implica redissenyar tota la nostra societat, i això genera molt dolor i dificultats. Sort en tenim de tenir una economia tan diversificada que ens va permetre sostenir el moment i ser capaces de pensar què necessitàvem canviar. No posar tots els ous a la mateixa cistella és un dels principis de la permacultura, que mai ha tingut tan valor com en els moments de tanta dualitat.

D'altra banda, tot i la decisió de marxar d'una de les families del projecte, i tot el què aquest canvi va suposar a principis d'any, la nostra energia va seguir posada en dos branques. La primera, potenciar els sistemes productius i de sobirania alimentària que fa anys que creixen. Per l'altra, anàvem a marxar de gira amb Txarango durant un any i mig, fent-nos càrrec de la majoria de residus orgànics generats a la gran gira de circ i música, que finalment no es durà a terme. Vam deixar de banda la majoria de formacions, vam simplificar els nostres sistemes agrícoles per compaginar el disseny del 2020. Però al març tot va canviar...

Gira amb Txarango inviable, toca redissenyar-nos

Si el comiat de Txarango és difícil de païr, encara ho és més quan has dissenyat l'any al voltant de la feina que volíem fer al seu costat. I amb moltíssima il·lusió, perquè ens hagués permès visibilitzar la permacultura arreu del territori formant part d'una gira transformadora com mai hem vist, quina experiència tan increïble havia de ser... Ells havien somniat i posat en marxa un projecte tan bonic com trencador, basat en l'economia social i solidària. Com la majoria de la gent relacionada amb la cultura, ara passen moments difícils i us animem a participar comprant el seu proper disc o donant l'aportació de les entrades al seu projecte cooperatiu. Com diu l'amic Joan Melé, "què lliures ens fa el diner de donació!".

Aturada la gira, arrenquen noves propostes. El primer va ser aprofitar  el confinament per arreglar el cobert gran de davant la casa. Havíem tallat els pins que hem usat com a bigues amb la lluna nova de l'any anterior, tocava pelar-los, tractar-los i començar a arreglar el cobert. Cada dia una biga, no volíem carregar-nos les esquenes i els ànims estaven baixos.

Els prototips dels lavabos secs i papereres per la gira de Txarango (amb sistemes d'il·luminació solars i automàtics)

Mai a la vida ens haguéssim imaginat la quantitat de correus i trucades que vam rebre durant les setmanes de confinament. Moltíssima gent demanant-nos ajuda per sortir de les ciutats, preguntant opcions, reflexionant sobre la manera de viure, posant en paraules pensaments tancats en guardioles mentals.

La revolució verda local

En moments de fràgil salut, l'alimentació sana va agafar embranzida. I de quina manera vam començar a vendre els nostres productes! No estàvem preparades per tanta demanda de producte local i ecològic, vam començar a enxarxar tot el que podíem servir: alls tendres, cebes, porros, alls, mató, llet de cabra, cabrit, plantes medicinals... de sobte la proposta de la Xella havia obert una finestra al consum local. La Xella és un projecte transformador al Lluçanès que ofereix la possibilitat de comprar localment itineràriament (cada mes a un poble diferent) i que es va reinventar per portar a domicili dues cistelles diferents setmanals: una de productes derivats dels animals i una altra de verdures, fruites, cereals i transformats.

Agraïdes a participar de la Xella, ens va fer redissenyar la producció i ara en aquests últims mesos hem ampliat Les Vinyes amb una nova zona de producció de verdures amb el Pol i la Claudia, amb l'objectiu de fer créixer la producció i consum locals. Després de molta paperassa administrativa, ara estem enllestint conjuntament un galliner mòbil que passarà pels camps de fruiters i ens permetrà vendre ous a partir de la propera primavera.

Nova zona de cultius d'hivern. A la imatge calçots, cols, pèsols i faves

Responent a la necessitat d'apropar la terra

Davant d'una situació on hi havia tanta necessitat de tocar terra i fer comunitat, vam obrir nous formats i més visites guiades que mai (en petit format, això sí!). Els cursos de disseny en permacultura certificats, models més curts de 5 o 10 dies o fins i tot un actual que fem presencial i virtualment.

Vam aprofitar l'avinentesa per a desenvolupar un portal online de formació, Educa, on hi podeu trobar alguna xerrada i material per a l'alumnat de permacultura. En els propers dies, setmanes i mesos anirem afegint més material per acompanyar aquesta necessitat.

És moment de permacultura

Ja des de l'inici de la pandèmia, el col·lectiu de Permacultura Íbera, amb Juan Pedro i Aline de Casa Integral al capdavant, vam dissenyar unes jornades per parlar de resiliència des del SABER (Sobirania alimentaria, Aigua, Bioconstrucció, Energia i Enxarxament -redes-). Es van programar xerrades i debats virtuals per oferir noves mirades en les 5 temàtiques esmentades.

Hem tingut sort que aquest any s'han difòs un parell de películes que han posat la permacultura, l'agroecologia i l'agricultura regenerativa dins les pantalles de molta gent. Mi gran pequeña granja i Besa el suelo ("Kiss the ground") han estat molt comentades, recomanades i compartides a les xarxes. Els debats s'han enriquit i el somni agroecològic ha tingut dos grans aliats.

La inèrcia del moment també ens ha animat a nosaltres a posar força en participar en aquesta difusió de la permacultura i la productivitat regenerativa. Diferents mitjans de comunicació han vingut a conèixer el projecte: la revista Agrocultura, la Fertilidad de la Tierra i també sembla que apareixerem properament en un 30 minuts de TV3 dedicat a l'adaptació al canvi climàtic. Durant tot l'any hem recollit dades i mostres i hem treballat amb la Sara per presentar una tesis sobre producció de fruita amb remugants a les cobertes... els resultats sobre l'impacte i contaminació climàtica són molt millors que si només tinguéssim fruiters!

Ens ha fet molta il·lusió participar en el disseny de diversos projectes familiars i finques productives que ens han contractat. A més a més estem col·laborant amb l'Associació d'Iniciatives Rural de Catalunya ARCA i formem part la Càtedra del Món Rural, implicant-nos activament en el somni i l'articulació del futur de les zones rurals, agrícoles i ramaderes de les que formem part.

L'any passat ja havíem treballat per dissenyar un projecte interdisciplinar amb l'escola pública Lluçanès al voltant de la construcció d'una caseta al pati de l'escola, fent, de tot el procés d'investigació, observació, disseny i implementació una gran experiència educativa permacultural. Aquesta tardor hem pogut acabar el projecte i treballar amb els infants per acabar construïnt aquesta petita meravella feta amb bioconstrucció. Qui ens ho havia de dir!

Fa dos anys vam presentar un projecte per a formar durant 7 mesos sobre boscos d'aliments, a dues persones de la Unió Europea. Tot i que havien de venir al març, com a conseqüència del Covid van arribar a finals d'agost. L'Anna, de Dinamarca, i la Fadime, de Turquía, han estat una sorpresa i descoberta molt positiva, tan per la il·lusió, com per l'energia i la convivència dins la comunitat.

A punt d'acabar l'any i amb la intenció de plantar 30 varietats noves de fruiters, un projecte proper va haver de plegar i vam poder comprar dos dipòsits inflables de segona mà, de 100,000 litres cadascú. Una assegurança de vida pels fruiters per als propers anys...

Confiança en la natura

Un cop més, sentir que l'economia i la vida basada en els ritmes lents, en la biodiversitat i la natura, el "slow money", és una manera més segura de seguir dissenyant estratègies de resiliència. Canvis bruscos, sobtats, excessius i basats en l'acaparació de recursos poden tenir un gran benefici però a costa d'un gran risc.

Potser per casualitat, potser per la baixada de contaminació degut al Covid (tot i que les vaques han seguit fent els mateixo pets que sempre), aquest any els ritmes de la natura ens han acompanyat i afavorit. Hem tingut la millor producció de verdures i fruites, ens ha plogut regularment i hem passat dels 1,000 litres/m2 anuals (l'any passat vam estar sobre els 400!!). Les caixes d'abelles que teníem buides s'han omplert i es veuen ben sanes. De 11 xais que han nascut ara (encara en queden unes quantes per parir), 10 han estat femelles. Els arbres fruiters han tingut creixements espectaculars i no hem tingut cap plaga o fong que hagi causat baixes... es nota que la microbiologia es va recuperant...

Un any de canvis, dificultats i reptes que ens han fet treballar la confiança, la voluntat i l'esforç per sentir intensament un dels principis de la permacultura: el problema és la solució!

Volem acabar donant també les gràcies especials a totes les persones que ens doneu confiança, que heu passat, o que passareu pel projecte en algun moment.

Gràcies per ser-hi!

Bones festes!


Curs online sobre hortes ecològiques permaculturals

Durant aquests dies de confinament hem publicat un petit curs d'hortes productives sota la mirada de la permacultura, evidentment ecològiques. Fins ara hem emès 3 videos amb la intenció d'apropar les diferents estratègies que fem servir, a qui pugui interessar.


Taller online sobre associacions i rotacions a l'hort

Dissabte per la tarda vam organitzar un taller sobre hortes productives sota la mirada de la permacultura, a través d'internet. Degut a problemes tècnics, hem hagut de tornar a gravar el video amb millor so.

Us deixem l'enllaç al primer mòdul i a la presetació en format pdf.

Descarrega la presentación en format pdf

Una setmana abans havíem fet també un video sobre aquestes successions de plantes a l'hort principal que pot ser interessant per ampliar el mòdul online.


Video d'Objetivo de Luz

L'Aitor, del projecte Objetivo de Luz, ens va venir a visitar fa uns mesos a la granja i vam compartir unes setmanes. Aquests dies està publicant videos sobre les seves vivències a Les Vinyes, i tenim ganes de compartir-les amb vosaltres.

https://www.youtube.com/watch?v=8k0Cocx4rzg


Permacultura i Cooperativa Mas Les Vinyes a Catalunya Ràdio

Aquesta tarda en Jordi Freixa ens ha donat paraula a Catalunya Ràdio, a l'espai l'Estat de Gràcia. En Jordi va visitar el projecte i aquest és el resultat de la seva entrevista. Agraïdes a la seva feina i al seu temps, necessaris per donar a conèixer la permacultura.

Enllaç a l'entrevista


Projecte de Foresteria Anàloga amb la FIRE

Mitjançant la Fundació FIRE (Fundació Internacional per a la Restauració dels Ecosistemes) hem participat en el disseny i implementació d'un projecte de foresteria anàloga amb més de 500 exemplars, juntament amb membres del Comité de Expertos para el Desarrollo de la FA en el Mediterráneo. La foresteria anàloga és una estratègia de producció de menjar mitjançant l'estudi de la simbiosi i clímax de la vegetació de la zona. Per tant, un cop s'ha estudiat el bosc proper a on anem a fer l'actuació, detectem quins estrats i quina vegetació hi són presents per tal de crear una estructura similar amb espècies que ens ofereixin rendiments productius i al mateix temps planta autòctona d'importància vital per al nostre ecosistema.

En aquest cas hem treballat en un camp on antigament hi havia hagut pastura dels nostres xais i actualment producció de pollastre i mel. El projecte busca incrementar el rendiment productiu de la parcel·la afegint fruits (gínjol, poma, pruna, albercoc, feijoa, ametlla, gerds, festucs, glans dolços, etc), minimitzant les aportacions exteriors i potenciant la simbiosi d'espècies.

Mitjançant un acord de custòdia busquem altres objectius com són l'estudi de l'adaptació al canvi climàtic de les diferents espècies, la creació de sòl fèrtil, el rendiment econòmic i l'aplicació de tecnologies agrícoles de baixes necessitats energètiques com el biochar, o el disseny en línia clau. L'acord de custòdia forma part del projecte "Forestería Análoga para la Restauración Ecológica de la Región Medtierránea" que compta amb el suport del Ministerio para la Transición Ecológica a través de la Fundación Biodiversidad.

Obrirem una llista a youtube per seguir els processos del projecte i un àlbum de fotografies a Facebook.


Valoració d’un any d'horta amb alta pluviometria

Una de les metodologies en permacultura és fer un anàlisi PNI (Positiu, Negatiu, Interessant) d’un element, sistema o acció. En aquest cas farem un repàs del que significa un any de molta pulviometria (+1000 litres anuals) en una horta adaptada a una pluviometria més baixa d’uns 500 litres anuals, com és la nostra, amb PNI.

Condicions inicials

Fa 5 anys que vam començar l’horta de Zona 1, i només 2 el de Zona 2 (el qual s’amplia cada any fins arribar al disseny final).

No llaurem el sòl, treballem sempre aportant matèria orgànica en superfície a la tardor, procedent de les nostres plantes i fems d’animals -que no estan desparasitats amb ivermectina. Utilitzem la fanga de doble màneg cada certs cultius per descompactar el sòl, però sempre sense voltejar la terra.

Els bancals de Zona 1 disposen d’encoixinats durant la primavera / estiu, i es retiren durant la tardor hivern perquè l’aigua es pugui infiltrar més fàcilment. Les hortes de Zona 2 no disposen d’encoixinats per falta de material pròper.

POSITIU

En primer lloc, i el més important, les hortalisses d’aigua: hem tret quilos i quilos de mongetes, carbassons, cols i carbasses entre d’altres. Això, afegit a la producció de solanàcees (que en parlem al Negatiu) ens ha omplert el rebost de bons aliments per a les tres properes estacions. Cal esmentar el descomunal creixement de 3 carbassoneres, que han arribat a ocupar 3 bancals sencers, que significa una superfície de cultiu de 300 m2!!

En segon lloc, no hem hagut de regar en tot l’any. Ni una gota. Els sistemes de reg podrien estar trencats i no ens n’haguéssim adonat. Això significa molta matèria orgànica descomposant-se, encoixinats menys perennes i nutrients que fàcilment arriben a les plantes.

Un altre punt és que amb tanta aigua, el menjar que no ingerien els pollastres i que queia al terra ha anat deixant un rastre d’adob verd espontani d'alt valor nutricional tipus blat de moro, que inclús hem pogut recol·lectar. Hem acabat collint més blat de moro que altres anys, simplement amb l’efecte de les aus i el nitrògen que anaven deixant al seu pas.

Com a quarta observació, el pas dels anys i la feina de respectar l’estructura del sòl i maximitzar la seva microbiologia i matèria orgànica té recompenses. Tot i les altes pluges, la terra no s’ha enxarcat en cap moment i ha drenat molt bé. Els sistemes de drenatge de l’aigua, les swales -línies de retenció i d’infiltració d’aigua- han tingut el seu efecte i han evitat pèrdues de matèria orgànica en superfície i l’erosió corresponent.

Per acabar, una gran notícia fins a dia d’avui és que senglars i cabirols han tingut tanta abundància de menjar al medi natural que la seva presència i “atacs als cultius” ha estat més baixa de lo habitual. Una bona nova per les carbasses, basses, fruiters, blat de moro i companyia!

NEGATIU

El més negatiu d’un any amb tanta aigua és l’excés de plantes indicadores a les zones no cultivables. Camins i marges han estat enormement productius en biomassa, problemàtica que implica més feina de tallar, encoixinar o inclús arrencar.

D’altra banda, és ben sabut que molta aigua implica molta més presència de fongs. En aquest cas, vam intentar avançar-nos a les problemàtiques habituals i vam fer ús de suero de llet sobrant d’una formatgeria propera, com a preventiu fúngic. A finals de temporada vam fer dues aplicacions de Caldo Bordelés als alls i només una a les tomaqueres, per allargar-ne el cultiu. El suero de llet no va ser suficient.

Si hem tingut un cultiu perjudicat per l’alta pluviometria, sens dubte han estat els alls. Aquest any tenim alls més petits de lo desitjat i amb menys gust, tot i que esperem disposar-ne per tot l’any ja que és un aliment-medecina imprescindible a la nostra cuina. A dia d’avui els alls encara els cultivem a Zona 1, però és d’esperar que a mida que tinguem prou espai, els moguem a parcel·les de Zona 2, que tenen menys matèria orgànica i per tant no retindran tanta aigua.

Les mongetes de secà no han funcionat com esperàvem. Per una banda estaven en una parcel·la nova d’horta de Zona 2 i per altra, les gramínies els han fet una pressió raticular més gran de l’esperat -per la gran disponibilitat d’aigua, és clar.

INTERESSANT

Tot i que solim collir la patata primerenca a primers de juliol, vam haver de treure-les a principis d’agost, per por a que es pudrissin. Encara que sense rastre de cap intenció de fer floració i tampoc de la presència de depredadors com l’escarbat de la patata, vam decidir arrancar-les i la producció va ser prou bona. La parcel·la de sud, de 65 m2 va rendir més de 60 quilos de patata, i la de nord de 70 m2, 150 quilos. Com es pot evidenciar, hi havia molta més matèria orgànica a nord que a sud.

Les altres solanàcees (tomàquets, pebrots, albergínies) van venir sanes i ben maques, però més tard del desitjat. Les plantes es van desenvolupar sense problemes fúngics i només el tomàquet a final de temporada va tenir una aplicació de bordelés. Remarcar que la presència de l’insecte bernat pudent va ser molt més reduit que en temporades anteriors i que els tomàquets no tenien el punt àcid que poden tenir quan hi ha poc reg.

Una de les hortes de Zona 2 tenia una combinació de cigró plantat al març i girasol afegit uns mesos més tard, amb la intenció que l’ombra del segon cultiu reduís les necessitats hídriques del primer. És evident que amb tanta aigua no hauria estat necessari, però la pivotant del girasol ens ha ajudat a descompactar la terra mentre el cigró fixava nitrògen. Haurem de tornar a provar-ho en anys més secs.

Per acabar, cal destacar que tanta aigua implica poder treballar menys a l’hort. Així que disposes més temps per fer tasques d’altres àmbits, però te’n pot faltar per estar a l’hort. Cal tenir-ho en compte.

Conclusions

Hem fet un repàs ràpid de la producció agrícola d’aquest any. Sens dubte, hem pogut empatitzar certes problemàtiques de persones que tenen pluviometries habituals similars, però seguim envejant-los per les facilitats que t’ofereix un ecosistema amb aigua abundant. Per nosaltres és un somni poder gaudir de tanta fertilitat!


Visita aérea per Les Vinyes

Durant els últims dies d'estiu hem rebut l'Antonio i la Laura a casa, i ens han regalat unes imatges aérees del projecte de permacultura. Esperem que us agradin.


Visita virtual pel projecte de permacultura

Dos anys i mig després fem una nova edició del video "visita virtual" per Mas Les Vinyes i perquè es pugui veure l'evolució dels sistemes i elements del projecte de permacultura.