Estat de les hortes a finals de primavera
Poques primaveres tindrem amb tanta aigua! El sòl, ben carregat de matèria orgànica, té les reserves plenes després d'aquests mesos tan plujosos. Tot i això, la manca de Sol ha provocat un retard en el creixement de les plantes on les solanàcees (tomàquet, albergínia i pebrot entre d'altres) han estat les més perjudicades. Anem tard però amb la reserva carregada, així que hem de ser capaços d'afrontar uns mesos de calor on ens hi juguem la major part del menjar. Us volíem compartir uns vídeos de l'estat de les hortes de zona 1 a sud i de zona 2 de nord-oest i nord-est. Faltaria per compartir les hortes de zona 2 sud.
Article al 9Nou
Compartim una imatge amb el contingut de l'article que una periodista del 9Nou ens ha dedicat. Agraïdes pel gest i de propagar la permacultura. Això si, no feu cas de l'inici, on diu que a Catalunya hi ha 4 projectes de permacultura. N'hi ha molts més i molt engrescadors!
Jornada sobre el Canvi Climàtic
Prats de Lluçanès ha dedicat aquesta setmana al medi ambient, per això el dissabte vam tenir l’honor de participar a una jornada on vam parlar sobre el canvi climàtic des de diferents prismes.
A la primera part de la jornada vam poder conèixer les dades climatològiques de la comarca des de l’any 1.907. Manel Dot, de l’Agrupació Meteorològica d’Osona, ens va explicar, utilitzant les dades, la tendència de les temperatures màximes a augmentar cada any, mentre que les dades referents a la pluviometria es mantenen, però reduint-se l'aprofitament de l’aigua.
A les nostres terres era habitual que durant l’any, sobretot en primavera, tinguéssim setmanes de llevantades on plovia dia sí i dia no, de manera que l’aigua s’aprofitava al màxim. Actualment han desaparegut aquestes pluges i quan plou ho fa de manera puntual i amb fortes tempestes, desaprofitant més l’aigua.
A continuació en Ramon Riera i en Jordi Solà, de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès van compartir amb nosaltres l’estat dels nostres boscos, i l’impacte de les plagues degut a períodes més llargs de sequera i a temperatures més altes a l’hivern. Aquest augment de les plagues, les temperatures més elevades, els canvis en les pluges i les èpoques més llargues de sequera, conseqüència del canvi climàtic, fa que actualment els nostres boscos estiguin en decaïment.
Des de Camadoca la Núria va compartir un vídeo explicant l’impacte de les espècies invasores (més resistents que les autòctones) a la Riera de Merlès, així com l’impacte del canvi climàtic en els nostres rius.
A la segona part de la jornada, des de Mas Les Vinyes vam donar a conèixer la permacultura i com afrontar el canvi climàtic des de petits canvis en els nostres hàbits diaris (ús racional dels envasos, canviar els hàbits alimentaris tornant a cuinar, utilitzant productes de temporada i de proximitat, fer un ús racional de l’energia, plantejar-nos els nostres hàbits de consum,...). Com deia Bill Mollisson, els problemes complexes passen per solucions fàcils.
Sabent que les futures generacions hauran de viure amb menys recursos, vam acabar llançant una pregunta: Com ens imaginem el futur? Estem treballant perquè es compleixi el futur que ens imaginem o la nostra petjada energètica col·laborarà a empitjorar el futur del canvi climàtic?
Finalment en Gil Salvans, de l’Agència de l’Energia d’Osona i de Som Energia ens va explicar com s’imagina el futur de les energies renovables.
Segons ell, el futur passa per una revolució energètica on els usuaris ens empoderem i deixem de ser mers espectadors per entrar a formar part de la xarxa energètica sent el productor, venedor i agent de mercat de les energies renovables. S’imagina que en el futur haurà desaparegut el problema de la pobresa energètica (molt present en la nostra comarca i invisible per a molts de nosaltres), haurem millorat la nostra eficiència energètica, i la creació d’energia serà distribuïda, de manera que podrem crear xarxes de compra-venda d’energia amb veïns.
Finalment volem agrair a l’Ajuntament de Prats la iniciativa, ja que jornades com aquesta ens permet aprendre més sobre l’impacte del canvi climàtic en el nostre entorn més proper, gaudir d’interessants debats i fer xarxa amb els veïns coneixent grans projectes a prop nostre.
Enfortint les abelles en climes freds
Les abelles fa temps que estan en boca de tothom, després que es conegui la seva vital importància dins els ecosistemes. Avui compartim un preparat per enfortir el seu sistema immunitari
Sorpresa i patates a primers de març
Feia dies que una ovella havia de parir, ja l'estàvem separant cada nit a l'estable i pel matí anàvem a veure com havia anat tot. Quina va ser la nostra sorpresa quan vam anar a buscar els animals al camp, per anar a dormir, i vam veure que una petita havia nascut. Vam córrer com mai, patint fins que la vam veure mamant de la mare. Els primers moments van ser molt bonics, ho compartim en video...
D'altra banda, ahir també vam plantar les primeres patates primerenques. Al nostre canal de youtube anem explicant algunes tècniques i activitats que fem a la finca. Si voleu entrar, trobareu força material endreçat segons temàtiques.
Anàlisi de la pluviometria anual: cada vegada menys i més erràtica
Quan vam venir a viure a Les Vinyes, vam estudiar la pluviometria i la distribució anual a Sant Martí d'Albars. Segons les dades, cada any plouen entre 700 i 900 litres / m2, sent les estacions de tardor i primavera les més plujoses.
Aquest any hem estat recollint les dades localment per tal de tenir més informació al llarg dels anys. Avui us mostrem 3 dades tot i que en vam fer seguiment d'algunes més: pluviometria mensual, m3 d'aigua captada al dipòsit verd amb una teulada de 320 m2 i l'aigua gastada entre horta, planter i viver de fruiters.
Al gràfic de sota podeu veure la representació de es dades: la línia contínua representa els litres caiguts per m2, la línia blava és l'aigua que hem estat capaços de captar en m3, i la verda l'aigua gastada entre horta, planter i viver de fruiters. Com podeu veure, tenim un període molt crític des de mitjans de juny fins a setembre: és el moment on més calor fa i més aigua necessitem. Aquest període va ser tan intens i difícil que molts arbres van morir, molts inclús d'ecosistemes establerts com el bosc que ens envolta, i vam haver de comprar aigua per no perdre tota la producció agrícola d'estiu.
La pluviometria final anual (a falta de 15 dies per acabar l'any) és de 496 litres, dada bastant inferior a la coneguda. Hem utilitzat prop de 100,000 litres entre horta, panter i viver, i tot i que n'hem estat capaços de captar 95 m3, acabem l'any amb el dipòsit força ple però ens n'ha faltat en els moments crítics.
Conclusions
D'aquesta feina en podem treure diverses conclusions. Per una banda, necessitem augmentar la superfície de captació per a poder tenir una reserva d'aigua més gran, especialment degut a que anem ampliant els horts. En segon lloc, necessitem més espais on enmagatzemar-la, ja que la pluviometria tan erràtica i dispersa ens indica que és la manera d'arribar amb l'aigua suficient al període més sec de l'any.
Crear hortes de producció sense llaurar la terra
Una de les particularitats de la nostra manera de produir hortalisses és que no utilitzem motocultors ni altres tècniques que voltegin la terra i que utilitzin petroli. A canvi, treballem sempre amb llaurat biològic mitjançant plantes d'horta i adobs verds, que ens ajuden a no deixar el sòl descobert i anar afegint matèria orgànica que, al mateix temps, és capaç de retenir més aigua. El sòl és el millor lloc on enmagatzemar aigua (1kg de matèria orgànica pot retenir fins a 4 litres d'aigua), i cal recordar que l'aigua és qui permet proporcionar minerals i nutrients a les plantes. Conseqüentment, una bona terra de cultiu necessita ser (no estar temporalment) esponjosa, rica en nutrients -color negre-, i ben hidratada. Aquest tipus de sòl és el que trobem als nostres boscos de muntanya, uns ecosistemes complets i abundants en les 3 característiques esmentades.
Si tornem a mirar el millor llibre d'estudi que hi ha, la natura, veurem que ella mai no volteja la terra. Ni enterra compost ni fems, i molt menys utilitza eines per descompactar el sòl. Intentant treure profit de l'aprenentatge, nosaltres sempre afegim nutrients -compost i matèria orgànica- a sobre els bancals, vigilem que les parecel·les no estiguin mai buides -les seves arrels sempre llauren i descompacten el sòl- i quan canviem el cultiu, tallem les plantes enlloc d'arrencar-les per tal de no perturbar els microorganismes de sota terra. Altres petites accions, com no trepitjar mai les zones de cultiu o utilitzar encoixinats en èpoques de més calor, entren ja dins de la nostra feina habitual.
Per tot això, us compartim un video d'algunes zones de la nostra horta d'extensiu (on plantem fava, pèsol, ceba, patata, carbassa, all, etc), que un any després d'haver començat amb les nostres tècniques, començar a tenir una bona producció agrícola.
Vídeo resum del curs de permacultura intensiva
Compartim el vídeo que l'amic Javier, de La Cabra tiró al Monte, ens ha fet per mostrar algunes de les activitats que vam fer durant el curs de permacultura d'agost de 2017. Gràcies a totes per assistir!
Aprenent dels errors en el disseny de l'hort
El principi més important de la permacultura ens parla d'aprendre a observar. De fet, es recomana que un cop arribis al lloc on has de viure, passis tot el primer any mirant els processos de la natura i prenent notes de com funcionen els ecosistemes establerts i com afecten les energies externes al teu terreny. I tot i sabent la importància de seguir aquest principi, podem cometre molts errors. El nostre primer any a Les Vinyes va ser passat per aigua, vam superar la pluviometria mitjana amb més de 200 litres adicionals. Ni tan sols va ser necessari regar els fruiters!
Així que dins de l'estratègia a l'hora de dissenyar l'hort, vam valorar el possible excés d'aigua i les conseqüències dels fongs a les plantes, en especial les tomaqueres, a més de la poca profunditat de sòl. Els bancals Huggelkultur són una tècnica que permet crear bancals elevats i drenar l'excés d'aigua, a més de permetre elevar les plantes i que, mitjançant el vent, es redueixi la possibilitat de tenir fongs. Per tant, ens vam posar a treballar i en vam construir 6. Amb la intenció de no posar tots els ous a la mateixa cistella, vam fer també bancals elevats, uns 20 cm del terra, i així poder comparar els resultats a mitjà plaç.
Els últims dos estius han estat terriblement secs, amb una pluviometria molt per sota de la mitjana i amb unes temperatures altes de rècord. Això ens ha fet veure que la tendència de la zona pot tenir més a veure amb la sequera i les altes temperatures i que la pluviometria mitja pot anar disminuint... O com a mínim, augmentar la seva variabilitat.
La sequera ha afectat molt els Hugglekultur, arribant a crear una erosió molt important als laterals i desfent-los amb molta facilitat. El vent també ha empitjorat les plantes, secant-les encara més i dificultant la creació d'humus en superfície. D'altra banda, les hortalisses dels bancals elevats tenien una millor aparença, s'estava creant humus a la superfície i no mostraven els mateixos signos d'estrès hídric.
Conseqüentment, hem aprofitat el marge de dos mesos que acostumem a deixar entre cultius, per rebaixar els Hugglekultur i convertir-los en bancals elevats. Us deixem algunes imatges per comparar, esperem que aquest cop haguem pres una decisió més encertada.
Els pitjors anys porten els millors aprenentatges
Cada any anem registrant nous rècords climatològics: glaçades més tardanes, hivern més calorosos, menys pluja primaveral, més calor al mes de Juny... a mida que el nostre consum deixa petjada a la nostra terra, ella ens ho fa saber de manera poc ortodoxa, fent-nos un tastet del camí que ens espera. Les tendències climatològiques no són fàcils de canviar, el nostre impacte ambiental té la seva repercusió: vacances arreu del món, productes "bio" a destemps procedents de l'altra banda de l'Atlàntic, envasos d'envasos que emboliquen aliments envasats... totes les accions sumen.
I amb els rius secs, el sòl sense poder alliberar nutrients i la calor intensa, certes coses ens han succeït.
Per una banda, les rieres de la zona baixen buides i els senglars han pujat a les basses de depuració a banyar-se, fent-les malbé. Han aprofitat l'avinentesa per buscar cucs dins les muntanyes de compost per les carbasseres que envoltaven les basses, en una zona més allunyada de la casa, i ens han deixat sense un dels principals aliments per a l'hivern, la carbassa. Per si fos poc, han trencat els galliners mòbils per accedir als abeuradors, fent que s'escapessin alguns pollastres i acabéssin menjats per altres animals del bosc.
D'altra banda, molts són els arbres que també han començat a perdre la fulla al juny com a conseqüència de la sequera, fent-nos instal·lar un sistema de reg auxiliar que no estava previst. Tot i treballar amb varietats locals i resistents, anys extrems impliquen nous aprenentatges. I per si això no fos poc, els conills han començat a rosegar els arbres en zones de la finca on fins ara no havíem tingut problemes. Així que ens ha tocat protegir-los...
Una altra zona seriosament afectada ha estat la producció de patata, fajol i ceba. Sense disposar d'aigua i amb un estoc molt limitat de matèria orgànica -és un camp de cereal reconvertit en pastura per després ser horta-, els cultius han patit molt i els hem acabat collint abans de temps, amb una baixa producció i sense atrevir-nos a incorporar un adob verd com a cultiu de successió per la manca de pluja.
Un dels principis de la permacultura que m'agrada més és "el problema és la solució". Així que en un juny terriblement calorós i sec, hem pogut observar certes coses que no funcionen als ecosistemes que estem creant a Les Vinyes i on cal posar més èmfasi. De tot s'aprèn, i sabem que el futur serà cada vegada més extrem.