Setmana de vent i saba nova
El vent ha bufat amb força aquests dies, amb una intensitat que no coneixíem i posant a prova les estructures més rígides i poc resilients. L'hivernacle, construït el primer any amb fustes reciclades, n'ha estat la principal víctima.
A conseqüència del fort vent la terra s'ha assecat més que en tots aquests mesos de sequera (i sembla que segueixen...) i ha tocat fer un reg a les plantes que més ho necessitaven. També va caure un dels baixants d'aigua del teulat nord i ens hem enfilat a arreglar-lo i fixar-lo millor. No és una zona fàcil perquè és força alta i el terra està inclinat, però l'Ariadna s'ha animat a recol·locar el baixant.
Feia temps que volíem millorar el sostre del galliner temporal, i aquesta setmana hem aprofitat canyes i palla per fer un segon sostre que protegeixi el plàstic impermeabilitzant. Tenim en ment millorar el galliner i poder solventar errors del passat, però tot arribarà.
I la saba nova?
Aquesta setmana ha vingut la Laura a ajudar-nos a la finca i la veritat és que n'estem molt agraïts. Tenir voluntaris ens dóna molta força i ànims i quan la convivència funciona, tot és més fàcil.
Una de les feines que teníem pensades era acabar el gremi de nogueres de la setmana passada i seguir intensificant les zones més properes de la casa. L'hivern és una bona època per a plantar arbres fruiters, ja que els pots comprar a arrel nua (són més barats) i no pateixen tant el canvi degut a que ja no tenen fulles.
Per això, vam anar a Ecoaura -un viver que recupera antigues varietats catalanes de fruiters- i en vam comprar uns 30. El fet de poder dedicar temps a l'observació ens ha permès que durant 2 anys veiéssim quins fruiters s'han adaptat millor a la nostra zona i clima i aquest any n'hem comprat més dels que han funcionat millor. No és fàcil tenir paciència, però quan les coses es fan a poc a poc, hi ha espai per a l'observació.
De moment els nous arbres han anat a poblar la zona infantil, l'hort i la producció de fruita de nord.
Els arbres fruiters de la finca estan situats segons temps de collita, per tal de minimitzar l'energia a dedicar-los. La zona de fruita d'hivern està en un camp amb força hores de Sol, però situat al nord de la casa. Allà ja hi teníem diverses classes de fruita de fa dos anys i han estat els arbres que més han patit la fauna salvatge. Per aquí ronden ratolins i conills que rosseguen els troncs a l'hivern, senglars que aixequen els peus i cabirols que pincen els arbres per la part superior. La primera protecció que vam instal·lar fa uns mesos va ser un filat elèctric (però no connectat) i ara hem afegit uns tubs negres que vam trobar abandonats i uns protectors antics que teníem a casa. Els animals, si volen, entraran i poc hi tindrem a fer, però esperem que desisteixin amb aquests entrebancs. A continuació us ensenyem el procés dels nous arbres, fent la paral·lela a la línia clau que ja teníem.
El plànol final de les varietats existents en el camp.
Setmana social de poda, gremis i hort
Aquesta segona setmana de l'any ha estat un període de molta força social. En Joan, la Marguerite i les seves dues filles de Can La Haut han vingut a passar uns dies a casa. Viuen a França, al sud de Toulouse i van iniciar un projecte d'horta permacultural i autosuficiència ara farà 3 anys. Van començar sense casa, ni aigua ni electricitat i a poc a poc s'han anat fent la seva llar amb materials naturals, han començat a tenir electricitat i, sobretot, han creat una horta realment productiva i regenerativa. Durant aquests dies compartits hem tingut l'oportunitat d'aprendre molt i posar energies en poder formar sinergies entre tots dos projectes de cara al futur. Ens han ajudat moltíssim en les nostres tasques diaries i hem parlat de mètodes de poda, de cultiu, successions, observacions de la natura, hem intercanviat llavors, etc.
En segon lloc, dissabte passat vam tenir jornada de portes obertes i més gent va apropar-se al projecte a conèixer'ns. Per primera vegada vam convidar a portar un plat a compartir i dinar tots plegats a la finca, i l'experiència ha estat molt gratificant.
Per acabar, comentar la GRAN jornada que vam gaudir plegats el diumenge. Amics i amigues del món de la permacultura es van apropar a casa i sota les instruccions del Toni, vam podar l'alzina més antiga i propera a la casa, que de fa uns anys tenia parts seques que anaven caient.
En Toni ens va parlar d'una altra manera de podar, sense motoserres i escalant l'arbre amb cordes, a poc a poc i enfilant-nos amb respecte. Després de dinar, converses agradables amb els escaladors i escaladores; Laura i Sabina de Permacultura Barcelona, el Toni (col·laborador en tot!) i nosaltres. A l'acabar la jornada, el Toni va fer la donació de l'equip d'escalada d'arbres al projecte i n'estem molt agraïts.
Fent un gremi amb nogueres
En un dels camps que vam aplicar disseny keyline a la Zona 3 fa temps que hi teníem pensat fer una producció a llarg termini de nous i altres fruits. La Noguera és un arbre que crea juglona, una substància que inhibeix el creixement de la majoria d'espècies, però tolerada per altres. Per això, l'any passat ja vam germinar els nostres arbres que aquest any hem plantat per tal de fer una correcta associació d'arbres.
Tenint la noguera com a element central, als seus dos costats hi hem plantat saüc, un arbre que ens donarà fruits, material per a mulch, flors melíferes, refugi als ocells i detecció de certes plagues. Al costat del saüc hem plantat avellaners, un arbust que també tolera la julgona i que ens proporciona material de construcció i fruits molt apreciats. Al costat dels avellaners hem decidit provar de plantar-hi l'olivera russa. És un arbust que fixa nitrògen (amb el propòsit d'afavorir l'avellaner), que dóna fruits comestibles i que, sobretot, pot suportar -20ºC i la sequera amb facilitat. Al costat de l'olivera russa ja hi podem plantar algun altre fruiter perquè la juglona no tindrà efecte i podrà nutrir-se dels beneficis del nitrògen adicional generat.
A la primavera tots aquests fruiters estaran més ben acompanyats amb consoldes, flors, etc.
I altres detalls
També comentem que aquesta setmana hem hagut de reparar la bassa de peixos que tenim a l'espiral d'aromàtiques perquè s'havia foradat. Hem usat un pegat per arreglar la pèrdua i l'hem tornat a posar a lloc.
Bigues i escales per començar l'any
Per compensar els copiosos àpats familiars nadalencs, aquest 2016 hem començat a treballar amb força energia física. A vegades la lluna és la que marca el calendari i com que aquests eren dies idonis per tallar arbres per a construcció -primera lluna minvant de l'any-, hem seguit amb el nostre disseny del bosc. Amb el pas dels anys volem fer minvar la presència de pins a les zones més properes de la casa per tal d'evitar incendis, perquè alzines i roures puguin créixer amb més força, llum i nutrients i poder potenciar una devesa per a porcs. A més, i tal i com diu l'Associació de Propietaris Forestals, els pins estan patint el canvi climàtic al Lluçanès i estan en retrocés mentre la processionària accelera el procés, així que prioritzar la seva tala per davant d'alzines i roures, sembla una bona decisió.
Aquesta primera setmana de gener també hem posat energia en un espai exterior pensat per als infants. Volíem limitar la zona de jocs per tal de donar més seguretat als més petits, i hem aprofitat l'acció per a frenar l'erosió del terreny i incrementar l'efecte de marge per a posar-hi nous cultius. Les escales que hem fet han estat pensades per a poder ser utilitzades també pels ponis i ovelles, així que la distància entre esglaons és poc usual.
Altres tasques que hem anat acabant han estat la instal·lació d'un abeurador a l'estable, una aixeta a la zona de "Creació de fertilitat" i hem repassat el reg del bosc d'aliments.
Per acabar, afegir una modificació sobre el galliner de dos patis. Si bé l'any passat vam decidir deixar entrar les gallines 6 mesos a cada pati, ara hem començat a fer una prova de canviar-les cada 3 mesos però només unes hores cada dia, per tal d'incrementar la creació de sól.
Si voleu veure tots aquest canvis, ens veiem dissabte!
Acabant l'any 2015
D'aquí a pocs dies acabem l'any 2015, un any d'incerteses, pors i replentejaments a Les Vinyes. Han estat 12 mesos on hem viscut molts moments tristos i tensos, on teníem dubtes i poques forces per tirar endavant, els 365 dies han desfilat amb parsimònia, molt més lentament del que estem acostumats. Però tot just aquesta setmana hem pogut resoldre la nostra vinculació i compromís amb la masia i el projecte, i ens fa obrir una nova etapa amb esperança i agraïment.
L'hivern ens ofereix menys hores de Sol i més temps de recés, moments que podem aprofitar per a veure si estem en el camí que volem. I nosaltres tenim moltes ganes d'aprofundir les nostres arrels en aquestes terres, de veure el pas dels anys i sentint-nos partíceps de la vida que ens envolta. Les Vinyes és un projecte pensat per més persones dels que som, i ara mateix se'ns fa gran i sabem que necessitem i volem més mans. Però cal anar pas a pas, el ritme el marca el temps, no el pensament.
Així que passarem unes festes tranquil·les amb família i amistats, agraïnt tot el suport rebut i el pas de totes les persones des que va començar el projecte. L'hivern és temps d'agafar aire i forces, inspirar tal i com ho fa la terra durant aquests mesos. A la primavera tot tornarà a brotar, serà moment d'expulsar l'aire.
Horta i animals a juny de 2015
Aquest juny ha sigut una explosió d'aigua i Sol que ja accelerat les collites i la vida. Després d'un mes de maig en el que gairebé esgotem les aigües pluvials, ara tornem a tenir el dipòsit ple i afrontem l'estiu amb una altra mirada. Us ensenyem algunes fotografies i si voleu venir a veure'ns, tenim jornada de portes obertes el proper 4 de juliol.
Us ensenyem la construcció d'unes dutxes a l'aire lliure amb vistes a Montserrat, La Mola ui el Montseny.
Fotografies del curs de permacultura de maig
Ara farà una setmana que vam començar un segon curs d'introducció pràctica a la permacultura a Les Vinyes. Aquest grup va ser l'encarregat de tenir una pràctica final força dinàmica: consistia a dissenyar un jardí dels sentits en un espai d'uns 4x3 m2 amb la màxima varietat de plantes i associacions propícies, calculant la màxima superfície i captació solar. El resultat el veurem en unes setmanes...
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="19"]
Plantant cereals sense llaurar
Una de les premises més importants en l'agricultura regenerativa o permacultura és cuidar el sòl. I a Les Vinyes disposem d'un camp d'una hectàrea i mitja que fins fa dos anys havia estat utilitzat com a camp de pastura i de ferratge. Quan vam entrar a la finca, vam proposar-nos recuperar el camp (ja que té força pendent i una situació complicada) d'una manera lenta però respectuosa mitjançant adobs verds i el no llaurar la terra.
A l'octubre de l'any passat vam plantar erb (vicia ervilia) gràcies al tractor d'un veí, i amb aquest adob verd hem fixat nitrògen al sòl mitjançant els microorganismes que col·laboren amb aquest tipus de plantes. Ara, a finals de maig, hem plantat fajol (blat sarraí) a mà, sense tallar l'erb de manera que li serveixi com a encoixinat (mulching) durant el seu creixement, i que la seva llavor torni a crèixer l'octubre de l'any vinent.
Esperem que l'experiment tingui èxit i que poguem collir força fajol!
El galliner de dos patis
El galliner de dos patis és un dels elements amb més relacions i beneficis que tenim a Les Vinyes. Està format per un pati central, on les gallines poden estar permanentment, amb una malla enterrada per a major protecció nocturna i orientat al sud. A més, disposa de dos patis laterals, amb situacions i dimensions diferents, on les aus podran estar-hi fins a 6 mesos menjant el que hi ha. El pati d'hivern fa pendent per no entollar-se i té major exposició solar. En canvi, el pati d'estiu té un petit sortint d'aigua i on hi vam plantar 3 fruiters per a protegir les gallines dels depredadors aeris i del Sol. Aquest segon pati té també ombra permanent degut al canyissar que hi ha al sud i és més fresc perquè li és fàcil acumular l'aigua.
El funcionamient d'aquest galliner és senzill: les gallines disposen d'un espai central sempre obert, així com un dels dos laterals segons l'època de l'any. El menjar i l'aigua sempre són al pati central, però elles mengen herba i rastellen els patis d'estiu i hivern durant 6 mesos, abonant-lo i llaurant-lo per tal que sigui fàcil de sembrar un cop es tanqui. Durant els 6 mesos nosaltres simplement recollim les hortalisses un cop han crescut, no desherbem ni abonem ni usem cap additiu de cap mena. Un cop transcorregut el mig any, obrim el pati i les gallines mengen els excedents, així com totes les herbes i insectes que han anat apareixent. Durant aquest mateix temps, nosaltres estarem sembrant i recol·lectant l'altre pati, i així anirem fent alternativament: deixant la terra reposant i regenerant-se cíclicament.
La gravetat és un aliat
Un dels elements clau a considerar en el disseny del galliner és l'alçada i el que comporta la gravetat, ja que pot jugar a favor o en contra de la teva feina. La part nort del galliner està protegida per un mur de pedra d'uns 2 metres d'alt que al mateix temps també ajuda a la creixements dels presseguers degut a la protecció del fred i el vent. Tenim també un barril a la part superior del mur que l'omplim d'aigua un cop al mes i que té un tub fins a l'abeurador del galliner. Pensant en treballar menys, també podem obrir i tancar el galliner des de la part de dalt i sense tenir que baixar, mitjançant un simple mecanisme de cordes i un pal on es lliguen. Al mateix temps, sempre que els donem restes de menjar, de poda i fems dels estables, es fa des de dalt, caient al pati central, ja que és la zona on més aliment hi ha permanentment. Amb el temps i la feina de les gallines, les restes van baixant cap a la part sud del galliner i quan considerem que el material està llest (uns 2 o 3 mesos), el material està preparat per a començar un procés de compostatge habitual.
Necessitats del galliner
- Aigua
- Menjar
- Protecció davant depredadors
- Palla para als nius
- Terra de diatomeas per al control de paràsits
- Caixa de sorra
- Caixa de cendra
Beneficis del galliner
- Ous
- Carn
- Espai de sembra abonat i llaurat
- Aportem menjar sobrant de la casa i fems per a que comencin a trebalar-ho
- Compost pre-processat, junt a restes de menjar, fems i palla per als nius
- Hortalisses i fruites del pati tancat
- Control d'herbes indicadores
- Control de plagues
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" img_in_row="3" animation_effect="bounce" album_title="true" album_id="18"]
Fotografies del curs de permacultura
El passat mes d'abril vam organitzar un curs de permacultura a Les Vinyes i vam passar 2 dies i mig treballant i aprenent de valent. Avui us ensenyem algunes fotografies i si voleu venir al proper curs, recordeu que queden un parell de setmanes.
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="16"]
Començant l'any 2015
Ja farà gairebé dos mesos que vam tenir canvis importants a casa; en Jordi, la Laia, el Teo i l'Isona van deixar Les Vinyes uns dies després que el Miguel i la Julia decidissin entrar al projecte. Han estat mesos molt tristos on ens hem hagut de replantejar si el projecte havia de seguir i com fer-ho possible. Després de molt treball intern, vam decidir donar un nou impuls i tirar endavant. Com que tornar a posar esforços en preparar la casa per rebre gent i seguir amb el projecte dels espais exteriors significa molta feina, hem tornat a obrir la casa als woofers per a tenir una clara ajuda. Així que el primer voluntari que va arribar en aquest 2015 va ser en Dario, un noi italià que ens està donant un enorme cop de mà i fa poquet s'hi han afegit la Elodie de França i en Júlio de Xile!
Treballs a la Zona 0: feines a casa
Després d'un gran ensurt on se'ns va cremar un tub d'electricitat mentre dormíem, vam demanar ajuda als nostres amics Jordi i Ester i vam prioritzar acabar la instal·lació elèctrica nova que ja havíem començat abans de Nadal. És ben sabut que a les masies tot es pot complicar de manera insospitada, i el que pot semblar una tasca relativament fàcil com passar un tub d'un pis a un altre, en el nostre cas va implicar atravessar una pared de pedra que ens va costar més de 4 hores. Bé, ara només ens falta el quadre elèctric general, que esperem poder acabar-lo ben aviat...
Veient la nostra necessitat de tenir voluntaris però també mantenir part de la nostra intimitat, hem arreglat un espai per acollir-los amb la mínima inversió. Vam reutilitzar una estufa de llenya, vam aïllar el sostre amb fibra de fusta que ens havia sobrat i llana de les nostres ovelles, hem rejuntat alguns forats amb cal i hem posat una porta nova. Amb teles al sostre, un parell de sofàs amb palets i uns antics matalassos, estem prou contents del resultat aconseguit.
Ja sabeu que vam construir un lavabo sec, doncs el Miguel us en va fer un bon escrit.
Per acabar de parlar de la casa, expliquem que seguim repicant la façana per tal de poder treure, algun dia, l'andami que ocupa la façana principal. Queden setmanes de feina, així que fem feina cada setmana per no desgastar-nos excessivament...
Zona 1: apropant l'hort a casa
A permacultura es coneix la zona 1 com a la zona que envolta inmediatament la casa, on es produeix de manera intensiva i on són els elements que requereixen més atenció. Teníem la idea d'apropar l'hort a la casa, de manera que hem iniciat la construcció de bancals tipus "lasanya" i que a més ens redirigeixen l'aigua i eviten l'erosió de la zona 1. Són bancals que tenen diferents profunditats per tal de crear diferents ambients adients segons el tipus d'hortalissa o aromàtica.
[gallery_bank type="images" format="thumbnail" title="true" desc="true" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="14"]
Una de les feines que es repeteixen cada temporada és la preparació de la pila de compost. Aquesta vegada hem utilitzat fem de cavall, d'ovella, gallinassa i restes de poda, d'hort i de menjar. Després de fer una bona pila i aprofitar per netejar les quadres a fons, vam posar-hi els preparats biodinàmics i ara toca esperar 6 mesos com a mínim abans de fer-lo servir.
Una altra de les feines que ens ha ocupat part del temps és la talla de canyes. Cal anar tallant el canyissar de tant en tant per tal de que creixi sa. Per això l'hem estat tallant i hem aconseguit material per practicar algunes tècniques de bioconstrucció. Les estem pelant i serviran per fer alguns murs amb fang, però mentrestant hem fet una petita valla que separa la zona d'hivernacle amb el viver de fruiters.
Zona 2: El bosc d'aliments
El bosc d'aliments a l'hivern també requereix molta atenció. És època de poda, temps de rotació d'animals i de tasques que a primavera i estiu no es podran fer. Vam seguir fent acolxats en diversos fruiters, vam podar i vam plantar algunes varietats noves com un festuc salvatge. Un altre element que hem estat treballant és la construcció d'un para-vent vegetal amb 3 estrats: arbres, arbustos i aromàtiques. Hem començat transplantant els petits lledoners i avellaners que estaven repartits per la finca de manera natural i situant-los com a protecció pel vent al bosc d'aliments. Com que molts d'ells no sobreviuran, hem fet un marc de plantació de només 3 metres, amb la intenció d'aclarir quan sigui el moment.
Zona 4: aprofitant el bosc
Al bosc també ens hi hem apropat pensant en el futur i la possibilitat de tenir porc d'autoconsum en extensiu. Intentem potenciar les alzines i roures i hem escollit la majoria de pins com a arbres per ser tallats en els propers mesos. El permís està demanat al Departament, els tallarem quan tinguem el permís ben aviat...
Precisament al Lluçanès hi ha l'iniciativa de crear els boscos de pastura, un acord entre propietaris i ramaders per tal de que els primers es comprometin a acollir als ramats durant un mínim de 5 anys a canvi de tenir el bosc el més nét possible. Nosaltres ja ens hi hem apuntat, tot i que encara dubtem si serà amb un ramat futur o el d'algú altre... Per cert, estem buscant persones que vulguin portar un petit ramat d'ovelles i cabres o vaques a Les Vinyes; així que si feu córrer la veu, potser en sortirà quelcom de bo!
I per acabar...
Per acabar només falta acomiadar-nos fins al proper article que, esperem, sigui molt més aviat que l'última vegada. Recordeu que ja tenim els cursos de primavera publicats i que assistint-hi també doneu un cop de mà a que aquest projecte sigui realitat.