Una de les particularitats de la nostra manera de produir hortalisses és que no utilitzem motocultors ni altres tècniques que voltegin la terra i que utilitzin petroli. A canvi, treballem sempre amb llaurat biològic mitjançant plantes d’horta i adobs verds, que ens ajuden a no deixar el sòl descobert i anar afegint matèria orgànica que, al mateix temps, és capaç de retenir més aigua. El sòl és el millor lloc on enmagatzemar aigua (1kg de matèria orgànica pot retenir fins a 4 litres d’aigua), i cal recordar que l’aigua és qui permet proporcionar minerals i nutrients a les plantes. Conseqüentment, una bona terra de cultiu necessita ser (no estar temporalment) esponjosa, rica en nutrients -color negre-, i ben hidratada. Aquest tipus de sòl és el que trobem als nostres boscos de muntanya, uns ecosistemes complets i abundants en les 3 característiques esmentades.

Si tornem a mirar el millor llibre d’estudi que hi ha, la natura, veurem que ella mai no volteja la terra. Ni enterra compost ni fems, i molt menys utilitza eines per descompactar el sòl. Intentant treure profit de l’aprenentatge, nosaltres sempre afegim nutrients -compost i matèria orgànica- a sobre els bancals, vigilem que les parecel·les no estiguin mai buides -les seves arrels sempre llauren i descompacten el sòl- i quan canviem el cultiu, tallem les plantes enlloc d’arrencar-les per tal de no perturbar els microorganismes de sota terra. Altres petites accions, com no trepitjar mai les zones de cultiu o utilitzar encoixinats en èpoques de més calor, entren ja dins de la nostra feina habitual.

Per tot això, us compartim un video d’algunes zones de la nostra horta d’extensiu (on plantem fava, pèsol, ceba, patata, carbassa, all, etc), que un any després d’haver començat amb les nostres tècniques, començar a tenir una bona producció agrícola.