La vida a Les Vinyes, com a tot arreu, té cicles i moments. Moments de molta energía, creativitat i alegria i d’altres de cansament, dificultats i estancament. Una obra com la que estem autoconstruïnt també té cicles, dies en els que tot avança ràpid, es veuen resultats i que, tot i ser cansats físicament, aporten molta energia positiva, i d’altres en els que et trobes amb dificultats tècniques, ambientals, energètiques i físiques que relantitzen l’obra i fan que l’energia grupal baixi.
Aquestes dos últimes setmanes ens trobem en un d’aquests moments. La nostra terra necessitava urgentment aigua, per la qual cosa estem molt contents perquè no para de ploure, però per a seguir endavant amb les parets de fang, la pluja posa fre i tot es fa més difícil. Les parets, sense el sol i el vent que les assecava i ens permetia pujar uns 15 cm al dia, s’han de pujar més lentament i anar molt en compte per a que no es deformin, i el fred fa que aquesta tasca sigui molt més desagradable.
A més a més, ens n’hem adonat que hi ha alguns errors de disseny que fan que la teulada no cobreixi de la pluja la totalitat de les parets exterior, per la qual cosa hem hagut de fer un pas enrera i, a més de les tasques de construcció de parets, estem havent d’afegir trams de bigues, perimetrals i dos pilars per allargar l’estructura exterior.
Malgrat tot, tenim clar que després de la pluja, SEMPRE surt el sol!