Cada any anem registrant nous rècords climatològics: glaçades més tardanes, hivern més calorosos, menys pluja primaveral, més calor al mes de Juny… a mida que el nostre consum deixa petjada a la nostra terra, ella ens ho fa saber de manera poc ortodoxa, fent-nos un tastet del camí que ens espera. Les tendències climatològiques no són fàcils de canviar, el nostre impacte ambiental té la seva repercusió: vacances arreu del món, productes “bio” a destemps procedents de l’altra banda de l’Atlàntic, envasos d’envasos que emboliquen aliments envasats… totes les accions sumen.

I amb els rius secs, el sòl sense poder alliberar nutrients i la calor intensa, certes coses ens han succeït.

Per una banda, les rieres de la zona baixen buides i els senglars han pujat a les basses de depuració a banyar-se, fent-les malbé. Han aprofitat l’avinentesa per buscar cucs dins les muntanyes de compost per les carbasseres que envoltaven les basses, en una zona més allunyada de la casa, i ens han deixat sense un dels principals aliments per a l’hivern, la carbassa. Per si fos poc, han trencat els galliners mòbils per accedir als abeuradors, fent que s’escapessin alguns pollastres i acabéssin menjats per altres animals del bosc.

D’altra banda, molts són els arbres que també han començat a perdre la fulla al juny com a conseqüència de la sequera, fent-nos instal·lar un sistema de reg auxiliar que no estava previst. Tot i treballar amb varietats locals i resistents, anys extrems impliquen nous aprenentatges. I per si això no fos poc, els conills han començat a rosegar els arbres en zones de la finca on fins ara no havíem tingut problemes. Així que ens ha tocat protegir-los…

Una altra zona seriosament afectada ha estat la producció de patata, fajol i ceba. Sense disposar d’aigua i amb un estoc molt limitat de matèria orgànica -és un camp de cereal reconvertit en pastura per després ser horta-, els cultius han patit molt i els hem acabat collint abans de temps, amb una baixa producció i sense atrevir-nos a incorporar un adob verd com a cultiu de successió per la manca de pluja.

Un dels principis de la permacultura que m’agrada més és “el problema és la solució“. Així que en un juny terriblement calorós i sec, hem pogut observar certes coses que no funcionen als ecosistemes que estem creant a Les Vinyes i on cal posar més èmfasi. De tot s’aprèn, i sabem que el futur serà cada vegada més extrem.