Setmana de vent i saba nova

El vent ha bufat amb força aquests dies, amb una intensitat que no coneixíem i posant a prova les estructures més rígides i poc resilients. L’hivernacle, construït el primer any amb fustes reciclades, n’ha estat la principal víctima.

A conseqüència del fort vent la terra s’ha assecat més que en tots aquests mesos de sequera (i sembla que segueixen…) i ha tocat fer un reg a les plantes que més ho necessitaven. També va caure un dels baixants d’aigua del teulat nord i ens hem enfilat a arreglar-lo i fixar-lo millor. No és una zona fàcil perquè és força alta i el terra està inclinat, però l’Ariadna s’ha animat a recol·locar el baixant.

Feia temps que volíem millorar el sostre del galliner temporal, i aquesta setmana hem aprofitat canyes i palla per fer un segon sostre que protegeixi el plàstic impermeabilitzant. Tenim en ment millorar el galliner i poder solventar errors del passat, però tot arribarà.

I la saba nova?

Aquesta setmana ha vingut la Laura a ajudar-nos a la finca i la veritat és que n’estem molt agraïts. Tenir voluntaris ens dóna molta força i ànims i quan la convivència funciona, tot és més fàcil.

Una de les feines que teníem pensades era acabar el gremi de nogueres de la setmana passada i seguir intensificant les zones més properes de la casa. L’hivern és una bona època per a plantar arbres fruiters, ja que els pots comprar a arrel nua (són més barats) i no pateixen tant el canvi degut a que ja no tenen fulles.

Per això, vam anar a Ecoaura -un viver que recupera antigues varietats catalanes de fruiters- i en vam comprar uns 30. El fet de poder dedicar temps a l’observació ens ha permès que durant 2 anys veiéssim quins fruiters s’han adaptat millor a la nostra zona i clima i aquest any n’hem comprat més dels que han funcionat millor. No és fàcil tenir paciència, però quan les coses es fan a poc a poc, hi ha espai per a l’observació.

De moment els nous arbres han anat a poblar la zona infantil, l’hort i la producció de fruita de nord.

Els arbres fruiters de la finca estan situats segons temps de collita, per tal de minimitzar l’energia a dedicar-los. La zona de fruita d’hivern està en un camp amb força hores de Sol, però situat al nord de la casa. Allà ja hi teníem diverses classes de fruita de fa dos anys i han estat els arbres que més han patit la fauna salvatge. Per aquí ronden ratolins i conills que rosseguen els troncs a l’hivern, senglars que aixequen els peus i cabirols que pincen els arbres per la part superior. La primera protecció que vam instal·lar fa uns mesos va ser un filat elèctric (però no connectat) i ara hem afegit uns tubs negres que vam trobar abandonats i uns protectors antics que teníem a casa. Els animals, si volen, entraran i poc hi tindrem a fer, però esperem que desisteixin amb aquests entrebancs. A continuació us ensenyem el procés dels nous arbres, fent la paral·lela a la línia clau que ja teníem.

El plànol final de les varietats existents en el camp.