Una de les premises més importants en l’agricultura regenerativa o permacultura és cuidar el sòl. I a Les Vinyes disposem d’un camp d’una hectàrea i mitja que fins fa dos anys havia estat utilitzat com a camp de pastura i de ferratge. Quan vam entrar a la finca, vam proposar-nos recuperar el camp (ja que té força pendent i una situació complicada) d’una manera lenta però respectuosa mitjançant adobs verds i el no llaurar la terra.
Camp d’erb (Vicia ervilia) acabat de sembrarA l’octubre de l’any passat vam plantar erb (vicia ervilia) gràcies al tractor d’un veí, i amb aquest adob verd hem fixat nitrògen al sòl mitjançant els microorganismes que col·laboren amb aquest tipus de plantes. Ara, a finals de maig, hem plantat fajol (blat sarraí) a mà, sense tallar l’erb de manera que li serveixi com a encoixinat (mulching) durant el seu creixement, i que la seva llavor torni a crèixer l’octubre de l’any vinent.
Camp d’erb a maig de 2015
Llavor d’erb
Esperem que l’experiment tingui èxit i que poguem collir força fajol!
Benvolgut colegues,
El meu nom és David, soc agricultor ecològic professional des de l’any 2000.
M’ha semblat molt interessant el vostre vídeo.
M’agradaria conèixer el resultat final:
– Quants quilos vau collir per hectàrea?
– El fajol el vau collir a mà o amb maquinària?
– Després de la collita del fajol, vau llaurar la terra?
– Si és que sí, quin tipus d’arada vau fer servir?
Moltes gràcies per compartir la vostra experiència,
DAVID
Hola David! Doncs la veritat és que la collita va anar fatal. La sequera a la zona no ha deixat collir massa res, només van caure 10 litres al Juliol i fins llavors han tornat a caure 2 litres aquí a St Martí, tot just al desembre.
Tot i això, et comento que la nostra idea ja era fer servir un cultiu com el fajol que en cas de que anés malament (com així ha estat), es pogués reincorporar a la terra com a adob verd. D’aquesta manera aquest any, tenim de nou l’erb sembrat i tornarem a intentar-ho el proper. La germinació i creixement del cereal van ser prou adients, però la fructificació sense gens d’aigua va ser molt poc productiva, motiu pel qual no era rentable passar el tractor.
També com a apunt, teníem la idea de collir el fajol amb maquinària del veí.
Espero que t’hagi servit la informació, dels errors també se n’aprén moltíssim!
Hola!
Us escric des de la comarca veïna de la Garrotxa, i aquell any també vaig ser víctima de la sequera amb el cultiu del fajol. Respecte al mètode que heu elegit i amb un llibre de Fukuoka a la mà, no creieu que seria convenient segar o pasturar l’erb pocs dies després de la sembra del fajol? Per tal de que les llavors rebin llum suficient per emergir.
Hola Guillem. La germinació no va ser un problema, de fet hi ha un moment on les plantes d’hivern no fan la transpiració òptimament i agafen avantatge les d’estiu, superant-les. Llavors no teníem prou animals i tallar-ho no era una opció… ara si que ho fem així, més que res per aprofitar millor la matèria orgànica i transformar-la mitjançant rumiants. Tornant el tema, el fajol va sortir i va agafar davantera, perquè necessita molt poca aigua per germinar, però després va ser inviable per la falta d’humitat ambiental. Molt bon apunt! Gràcies!