Farà gairebé 3 anys que en Joan i la Margueritte van contactar-nos per email. Aprofitant els seus viatges d’hivern, volien venir-nos a conèixer i establir un pont entre dos projectes amb certes similituds, especialment per la zona climàtica on ens trobem. Des de llavors, cada any ens hem anat retrobant i coneixent i en Joan fins i tot va exercir de professor d’horta durant el PDC que vam impartir a les Vinyes. Les seves reflexions sobre la sobirania alimentària van deixar sorprès a més d’una i va calar especialment la seva visió del què significa autosuficiència.
En Joan i la Margueritte són una parella establerta a 70 kms al Sud de Toulousse que practica la permacultura amb profunditat, gran coneixement i atenció. Actualment tenen 3 filles (l’última acaba de fer un mes) i viuen de la seva horta, extremadament productiva. Els seus inicis van ser força durs, doncs van aixecar la seva casa amb tècniques de bioconstrucció i tenint molt present d’on provenen els recursos. No utilitzen eines per llaurar la terra i tot i així cultiven en gran quantitat, en un sòl inicialment molt pobre i sense massa matèria orgànica.
Així que l’Ariadna, el Nael, l’Ainara i jo vam decidir marxar aquest pont de Tot Sants a conèixer com i on vivien. Us ensenyem algunes fotografies de la seva finca.
El segon dia vam anar al matí a conèixer un projecte d’unes 30 hectàrees on hi viuen unes 40 persones. Cada família s’havia instal·lat en una yurta -o estava en procés- i compartien algunes infrastructures comunes. Nosaltres estàvem especialment interessats en la manera d’escalfar aquells espais i tothom ens va obrir les portes sense cap pudor. Resultava bonic veure com cada familia s’havia adaptat la seva casa segons els seus coneixements i necessitats, i la majoria disposaven d’una placa solar amb la que en tenien prou per la seva demanda energètica.
En aquest projecte hi havia una familia el pare de la qual es deia Joaquim i tenia un viver de fruiters i plantes d’allò més encisador. Fins i tot ens va regalar 3 fruiters cítrics que poden suportar -25C. Visca la resiliència!
El tercer dia al matí vam anar a un mercat d’intercanvi de plantes i llavors. Quan viatgem sempre portem material genètic per compartir, així que no vam perdre l’oportunitat de regalar algunes de les varietats que treballem a Les Vinyes. L’ambient era d’absoluta germanor i festivitat. En petits grups es parlava de plantes, cultius i tècniques. Persones de totes les edats es trobàven per riure, compartir menjar -sucs fets a casa, galetes, pastissos, per exemple. Safates de maduixeres, fruiters, plantes de jardí, hortalisses o les flors més boniques estaven al carrer perquè tothom en pogués agafar. Evidentment sense pagar res, agraïment per sobre de tot. Quina sensació tan bonica i tan poc viscuda a les nostres terres!
I a la tarda, a buscar llavors de flors que envoltaven els prats dels veïns…
El quart i últim dia vam ajudar a uns veïns a treure fems d’ovella dels estables i a fer els sucs de poma per a tot l’any. Una parella d’alemanys que practicaven la ramaderia (i en menor part l’agricultura) i que ens van ensenyar tot el procés per fer el suc de poma.
I el migdia i la tarda els vam dedicar a estar juntets a la granja. Les dues famílies parlant de projectes comuns, somnis i realitats. A vegades les realitats alternatives resulten complicades i complexes i sovint les preguntes sobre si seguim el camí adient es posen sobre la taula. Aquesta sortida ens ha donat aire, que certament necessitàvem, i tenim ganes i idees per seguir caminant.
Gràcies Julia, Eli, Aisha, Margueritte i Joan!! Quins dies tan bonics que sempre recordarem. Fins aviat!