Aquesta segona setmana de l’any ha estat un període de molta força social. En Joan, la Marguerite i les seves dues filles de Can La Haut han vingut a passar uns dies a casa. Viuen a França, al sud de Toulouse i van iniciar un projecte d’horta permacultural i autosuficiència ara farà 3 anys. Van començar sense casa, ni aigua ni electricitat i a poc a poc s’han anat fent la seva llar amb materials naturals, han començat a tenir electricitat i, sobretot, han creat una horta realment productiva i regenerativa. Durant aquests dies compartits hem tingut l’oportunitat d’aprendre molt i posar energies en poder formar sinergies entre tots dos projectes de cara al futur. Ens han ajudat moltíssim en les nostres tasques diaries i hem parlat de mètodes de poda, de cultiu, successions, observacions de la natura, hem intercanviat llavors, etc.
Encanyant pèsols ara que ja treuen el cap
Els Colinaps segueixen en bona forma
En segon lloc, dissabte passat vam tenir jornada de portes obertes i més gent va apropar-se al projecte a conèixer’ns. Per primera vegada vam convidar a portar un plat a compartir i dinar tots plegats a la finca, i l’experiència ha estat molt gratificant.
Per acabar, comentar la GRAN jornada que vam gaudir plegats el diumenge. Amics i amigues del món de la permacultura es van apropar a casa i sota les instruccions del Toni, vam podar l’alzina més antiga i propera a la casa, que de fa uns anys tenia parts seques que anaven caient.
L’Alzina protectora de Les VinyesEn Toni ens va parlar d’una altra manera de podar, sense motoserres i escalant l’arbre amb cordes, a poc a poc i enfilant-nos amb respecte. Després de dinar, converses agradables amb els escaladors i escaladores; Laura i Sabina de Permacultura Barcelona, el Toni (col·laborador en tot!) i nosaltres. A l’acabar la jornada, el Toni va fer la donació de l’equip d’escalada d’arbres al projecte i n’estem molt agraïts.
Robert enfilant-se a l’alzina
Fent un gremi amb nogueres
En un dels camps que vam aplicar disseny keyline a la Zona 3 fa temps que hi teníem pensat fer una producció a llarg termini de nous i altres fruits. La Noguera és un arbre que crea juglona, una substància que inhibeix el creixement de la majoria d’espècies, però tolerada per altres. Per això, l’any passat ja vam germinar els nostres arbres que aquest any hem plantat per tal de fer una correcta associació d’arbres.
Tenint la noguera com a element central, als seus dos costats hi hem plantat saüc, un arbre que ens donarà fruits, material per a mulch, flors melíferes, refugi als ocells i detecció de certes plagues. Al costat del saüc hem plantat avellaners, un arbust que també tolera la julgona i que ens proporciona material de construcció i fruits molt apreciats. Al costat dels avellaners hem decidit provar de plantar-hi l’olivera russa. És un arbust que fixa nitrògen (amb el propòsit d’afavorir l’avellaner), que dóna fruits comestibles i que, sobretot, pot suportar -20ºC i la sequera amb facilitat. Al costat de l’olivera russa ja hi podem plantar algun altre fruiter perquè la juglona no tindrà efecte i podrà nutrir-se dels beneficis del nitrògen adicional generat.
Gremi al voltant d’una nogueraA la primavera tots aquests fruiters estaran més ben acompanyats amb consoldes, flors, etc.
I altres detalls
També comentem que aquesta setmana hem hagut de reparar la bassa de peixos que tenim a l’espiral d’aromàtiques perquè s’havia foradat. Hem usat un pegat per arreglar la pèrdua i l’hem tornat a posar a lloc.
Arreglant la basseta de l’espiral d’aromàtiques que perdia aigua
Genial aquesta pàgina! Molt divulgativa!
M’ha interessat molt el vostre disseny, just la setmana passada vaig trasplantar un reng de nogueres també del planter que n’havia fet l’any passat.
M’ha encuriosit molt aquest arbust, la olivera russa, que dieu que fixa nitrògen. No l’he trobat al google, em podeu donar algun altre nom pel qual se la conegui?
També tinc curiositat per saber quin marc de plantació feu servir quan dissenyeu un bosc comestible. En quants metres lineals hi cabrien tots aquests arbres associats?
Bon dia Adrià! Doncs el marc de plantació l’anem variant segons el disseny, però en general usem 4-5 metres. En nogueres per exemple, també treballem cada 5 i forçarem que competeixin per la llum, podent treure’n 1 de cada 2 més endavant, amb l’objectiu de fer-ne fusta. Crec que és molt important definir l’objectiu de cada arbre dins un bosc d’aliments per tal de poder fer un bon disseny i marc de plantació. L’olivera russa és un Elaeagnus angustifolia i tenim la intenció d’usar-lo com a font de mulching i anar-lo tallant cada any per alliberar nitrògen.. Compte que té bones punxes! Si vols una alternativa més suau, tens la ginesta, la caragana, el elaeagnus ebbingei… una abraçada!