El Lavabo Sec
Os presentamos el váter seco que llevamos utilizando las últimas semanas. Lo hemos realizado motivados por la llegada de nuestro magnífico wwoofer italiano Dario y por la necesidad de dar un respiro y no colmatar nuestro filtro verde provisional durante los meses de más frío, ya que En invierno con el descenso de las temperaturas la descomposición microbiana disminuye.
Para su construcción aprovechamos un mueble viejo que encontramos abandonado y compramos la tapa de madera y unos cuantos cubos de plástico con tapa.
Como podéis ver en la foto junto al váter seco hicimos otro hueco para un cubo donde guardamos el serrín que usamos para cubrir las heces.
Para quién no esté familiarizado con el concepto del váter seco, consiste en lo siguiente: es una taza de váter en la que en lugar de evacuar el producto final de nuestra digestión con agua, está se deposita en una pila de compost o en un cubo como es nuestro caso y se cubre con serrín, evitando así los posibles olores. Una vez que el cubo está lleno se lleva a una pila de compost especial que construimos y se cubre con paja.
Nuestras sensaciones después de usarlo durante las últimas semanas son que la experiencia es la misma que en el retrete convencional, se hace raro no tirar de la cadena, no hemos tenido problemas de olor y de algún modo es gratificante pensar que cada vez que vamos al baño estamos contribuyendo a obtener compost y no estamos ensuciando ni malgastando un valioso recurso como es el agua potable.
En el futuro estamos planeando finalizar la construcción de un váter seco en el que no haya que utilizar cubo, sino que todo se recoja en una cámara inferior de compostaje y mucho más a largo plazo cuando el dinero no sea un limitante tenemos planeado construir unas lagunas de fitodepuración al norte de la casa. De ese modo estaríamos siguiendo el principio de permacultura una función cubierta por muchos elementos diversos.
Criador de mosca negre soldat
Un dels desafiaments més grans que ens espera serà la producció de proteïna en el futur. A excepció dels ruminants, la resta d'animals de granja necessita ingerir proteïna per a crèixer. Al llarg de la història, el ser humà ha utilitzat lleguminoses per a la producció de carn, però amb l'actual ritme elevat de consum animal, la soja s'ha afiançat com la font més comeguda i més utilitzada. La soja es produeix majoritàriament a Brasil, Argentina i Estats Units i, sense entrar en debats, són països on els transgènics estan permesos.
Europa és un continent amb una enorme dependència energètica i la producció de soja aquí és inviable a mitja-gran escala. Per tot això, cal mirar altres solucions per a proporcionar proteïna als animals, motiu pel que us volem presentar un insecte molt fàcil de reproduir i que pot ajudar-nos en la producció de pollastres, gallines i ous.
La mosca soldat negre és un dípter braquícer de la família Stratiomyidae que no té peces bucals. És només durant la seva fase larvaria que es pot alimentar, devorant la matèria ràpidament. Aquest especial insecte necessita una temperatura d'entre 20 i 30 graus per a desenvoluparse adequadament.
A casa hem construït un criador de mosca soldat negre amb materials que ja teníem i gràcies a la col·laboració d'en Miguel, us l'ensenyem en aquest video.
Refexions post Bosc d'aliments
Avui ja som dimarts, dos dies de repòs després del curs em permeten sentir la petjada que em deixa aquesta vivència que ha estat un regal.
Hem fet un bon treball en equip, en Carles (docent) i la Glòria (suport incondicional) arribaren el dijous per preparar el terreny, el curs , els espais i les dinàmiques. Rebre'ls va ser fàcil, harmònic i plaent. En poques hores havíem après , els de casa i en Miguel i la Júlia (els woofers actuals) a usar la motosserra correctament, viure la dansa, escoltar-nos el cos, i la paraula bosc ressonava a totes les converses.
En Carles sent passió pels boscos i la transmet amb una intensitat natural que et contagia sense adonar-te’n. Divendres vam treballar de valent per tenir el curs a punt, i dissabte ben d’hora arribaren els participants. El grup nombrós es va unir amb força i rapidesa i a partir d’aquell instant tot va anar passant, les ganes d’aprendre encaixaven perfectament amb la voluntat d’ensenyar, difondre i compartir.
Realment em quedo amb la certesa que els boscos d’aliments són i seran un concepte a tenir present, una manera de conviure amb la natura sàvia que ha creat un ecosistema intel·ligent i perfecte el qual és meravellosament autosuficient i productiu. Em plantejo ara, després de la nova mirada que m’ha ofert l’assistència a aquest curs , en quin moment l’home va decidir que podia arrasar amb tota la cobertura natural del sòl i convertir-la amb camps de monocultiu, afavorint la dependència de nutrients de la terra i encaminant-la a la desertització.
Per això els boscos d’aliments em semblen la manera, el camí, el futur. Observant el de casa, em permeto el luxe d’escoltar el bosc, atendre’l, i posar en equilibri les meves demandes amb les seves per aconseguir la sinèrgia entre els dos i arribar a rebre i donar el millor de cadascú. Així doncs me’n adono que acollir un bosc d’aliments a casa, es molt més que plantar llavors, arbustos i arbres. És, entre d’altres coses, tornar a la terra tot allò que prens, i per tant ser just, generós i respectuós.
Ara toca treballar: plantar una barrera vegetal que cobreixi els diferents estrats que freni els vents i protegeixi el bosc, reforçar amb flora que aporti nutrients els arbres més demandants , encoixinar el que plantem per evitar el creixement d'herbes al volant i donar ventage al recent plantat en el seu creixement, aplicar caldo d'ortiga quan veiem que hi ha manca de nitrògen o suc de consolda a falta de nutrients en general.... i moltes altres coses que hem aprés i que anirem practicant.
Per últim dir-vos que tot el curs va ser gravat per ser difós, i que estem treballant en l’edició d’un video que penjarem properament a la pàgina de les Vinyes.
Només puc sentir un enorme agraïment per ser on som, fent el que fem. Gràcies.
3 dies de feina en 3 minuts
Avui us ensenyem un vídeo que resumeix 3 dies de feina a Les Vinyes preparant els cultius d'hivern en tan sols 3 minuts. Us ensenyem les feines al bancal de ferradura, a l'exterior de l'hivernacle, a l'hivernacle fent llavors i preparant la terra per als propers cultius.
I tal dia va fer un any
El passat dissabte tretze de setembre vam celebrar el primer aniversari de Les Vinyes. Prop de 100 persones van passar per casa per compartir aquesta celebració tan especial per nosaltres. Amistats i família van començar a arribar a les 11 del matí, moment en que vam fer una visita guiada per la finca i després vam projectar un vídeo que aquí podeu veure. Després, el gran dinar de paella i a la tarda excursió boletaire. La festa va acabar amb un sopar amb bolets acabats de collir... Un dia memorable pels habitants de Les Vinyes que esperem repetir l'any vinent.
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="true" responsive="true" animation_effect="fadeIn" album_title="false" album_id="13"]
Conquerint nous espais
En els últims dies hem reunit el valor necessari per afrontar la neteja i adequació de nous espais de la masía. Per una banda teníem dues sales a planta baixa on hi ha l'antic forn de llenya; espais sense llum i molt bruts que ens han descobert un terra de roca mare.
D'altra banda, ens hem dedicat a sanejar i netejar les quadres que hi ha al pati interior de Les Vinyes.
Sabem que mantenir una masía és una feina de tota la vida, que mai no s'acaba. Però poder anar conquerint espais és un gran goig a compartir.
Vídeo de l'hort de permacultura
Aquests dies hem estat gravant un vídeo de les plantes i flors de l'hort que volem compartir. Aquí veureu la sanitat de les plantes, tot i haver-se regat només dos cops des que es va plantar l'hort del desembre i sense haver aplicat cap tractament fungicida o insecticida. Si ho voleu veure en directe, recordeu que aquest proper dissabte tenim dia de portes obertes. Si voleu venir a voltar pel Lluçanès, ja sabeu on trobar-nos.
L'hort segons el Nael
Aquest matí li he demanat al Nael, el meu fill de 6 anys, que fes unes fotografies del que més li agrada de l'hort. Aquí van les seves imatges d'una part de l'hort ecològic i biodinàmic d'autoconsum que tenim.
Estat del projecte al Juny
L'últim mes ha tornat a ser una època de molta activitat a Les Vinyes. El fred s'ha retirat completament i això ens ha permès treballar de valent.
Feines als exteriors
Instal·lació del sistema de reg
Un dels temes pendents de la finca era la instal·lació d'un sistema de reg gota a gota a l'hort i als boscos d'aliments. Aquesta última setmana ja hem acabat la part de l'hort i ara ens queda la fase dels fruiters que de moment gaudeixen de les intermitents pluges de la primavera i que al mateix temps ens van omplint el dipòsit de la recollida d'aigües. En un projecte a llarg plaç és important treballar en accions que no impliquin manteniment i que capturin energia del tipus que sigui, i aquesta solució ens permet ser una mica més autosuficients.
L'hort
També durant aquest últim mes hem treballat força a l'hort, fent més bancals Huggelkultur i plantant les hortalisses i flors que teníem a l'hivernacle. Desherbar és una feina que cal anar fent cada dia i nosaltres ho acostumem a fer amb l'aixada circular.
Llenya
La tercera tasca exterior important d'aquest mes ha estat portar la llenya tallada del bosc fins davant la casa. De cara a l'hivern ens és més fàcil anar-la tallant i emmagatzemar-la.
Espiral d'aromàtiques
Els últims dies també hem acabat l'espiral de plantes aromàtiques i que ja hem plantat amb espígol, alfàbrega, llentiscle, malví, camamilla, citronela, romaní, monarda citriodora, etc.
Canal de desguàs
Durant aquest últim mes hem aprofitat per fer un canal de desguàs al voltant de la cara nord de Les Vinyes per evitar les humitats i l'entrada d'aigua i de pas hem fet una bona arqueta on conectar els diferents baixants que podrem necessitar en el futur.
A la casa
Sala polivalent
De cara als cursos que volem organitzar a la tardor, hem començat a adequar un espai còmode i ample, amb lavabo i en planta baixa que permeti fer formació per a 30 persones i que també hi puguin menjar. Aquest cop ens ha tocat aprendre a utilitzar un martell pneumàtic, a treure runa, a netejar els quilos i quilos de sorra que han caigut al sorrejar les bigues. Ah, també hem envernissat les bigues amb un oli de llinassa ecològic (generalment l'oli de llinassa de secat ràpid porta plom) i aviat ens tocarà posar rajoles i parquet.
Instal·lació elèctrica
I ja per acabar, us expliquem que hem canviat la instal·lació de la llum a la planta baixa de la casa i que anem avançant més lentament en la instal·lació de la primera planta.
En fi, ja veieu que no ens avorrim. Fins el proper mes!
Ens visiten els Joves per l’ocupació del Berguedà
Divendres passat vam tenir uns convidats de luxe a Les Vinyes: els alumnes del curs d’Auxiliar en indústries alimentàries del programa Joves per l’ocupació, curs dirigit per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i del qual en sóc docent.
Una quinzena de joves de setze a vint-i-quatre anys van compartir el matí amb nosaltres. Quan arribàvem amb l’autobús hi havia qui creia impossible viure apartat de la ciutat i qui admirava encantat la calma i el silenci.
Amb els peus a la finca, la bateria de preguntes era constant, quin goig de curiositat juvenil!
Al voltant de la taula del cobert vam fer les presentacions dels quatre adults que vivim a Les Vinyes i una mica d’explicació per part de cadascú del significat que té per nosaltres aquest projecte. Amb els ulls com plats i sense fer cas dels seus telèfons, els joves escoltaven amb cares vàries: d’admiració, incomprensió i desconcert. Sentir persones que parlen des del cor expressant, pors, somnis, carències i virtuts els feia sentir còmodes i propers.
Després de compartir un bon esmorzar amb pastís d’aniversari inclòs, comencem la visita guiada per Les Vinyes. En Sergi els parla de Permacultura i els apassiona a tots amb una visió nova per ells del que és el consum d’aliments i el respecte per la terra. Passem per l’hort, l’hivernacle, el viver, el dipòsit de recollida d’aigües, l’espiral d’aromàtiques, els parterres de fruits silvestres, el galliner i acabem visitant els ponis i les ovelles.
Per concloure, seiem a l’herba i fem valoració del dia. El retorn va ser molt bonic, un regal per tots quatre. Quin plaer poder atendre persones a casa i que la mostra del que estem fent, vivint i sentint causi un efecte en elles. Les seves paraules em van omplir d’energia per seguir endavant, la seva mirada externa cap a nosaltres i el projecte de Les Vinyes va ser tant bonica que vaig contactar amb la dificultat d’aturar-nos i contemplar la feina feta, respirar i sentir la gratitud dia a dia. Gràcies nois i noies per ensenyar-me tantes coses cada dia, dins i fora de l’aula. Agraïda és poc!
