Rodes emocionals: el pla estratègic de la convivència
Una vegada més em llevo abans de les 06:00h. Els que som de matinar no ho podem evitar. Ahir varem anar a dormir tard a Les Vinyes. Per nosaltres, anar a dormir tard un dilluns de desembre és ficar-se al llit més enllà de les 23:30h. Vam anar a dormir tard després de gairebé dues hores de xerrada dels quatre adults que vivim aquí.
Entre el New Age i el “¡Sálvese quien pueda!”, la banda ampla de mètodes per sobreviure a la vivència i la convivència és tant diversa com us pogueu imaginar. Entre allò “normal” i allò “utòpic” tots els comportaments són possibles, però no tots vàlids. S’ha de trobar la manera de lidiar amb els límits de cadascuna de les persones que ens envolta.
Per què dic tot això? Els adults que vivim a Les Vinyes no som els típics amics que ens coneixem desde petits i que sempre, tota la vida, hem estat perseguint un somni comú. No. Seria molt bonic però no és així. Cada parella té la seva pròpia història d’amor i tots tenim la nostra història de vida individual. Tanmateix, el passat és el passat, i ara som aquí. I des d’aquí, a on m’agrada sovint retornar és a l’arrel de la relació entre nosaltres quatre. Per gràcia o per desgràcia, tots varem anar a parar a un indret on un grup de gent ens reuniem per compartir la nostra situació personal. I allà vam començar a fer "rodes emocionals".
Fem una “roda emocional” cada vespre en que la feina, el cansament i la conciliació de totes les nostres tasques ens ho permeten. L’activitat consisteix en que cada un dels quatre membres explica als altres tres com se sent, ara i aquí. Primer hi ha un torn de paraula per a cadascú, sense interrupcions, i després, si es vol, es replica o es contesta. Dins d’aquest “com se sent ARA i AQUÍ” hi poden entrar tots i cadascun dels conflictes i preocupacions, petits i grans, que durant el dia ens han anat asssetjant. Des de “-m’ha sabut greu que t’acabessis el suc de pinya i no avisessis” fins a “m’he cansat de ser un doctor en física quàntica i em vull dedicar a fer de recepcionista en un hostal de guiris joves al bell mig de Gràcia”, passant per “no m’ha agradat com has esbroncat els nens aquesta tarda” i per “crec que necessito més temps per esbargir-me”. Tot. Tot el que ens passa i ens deixa de passar pel cap, pel cos i pel cor pot ser posat en comú si un ho desitja. I tant important com compartir la pròpia situació és aprendre a escoltar les paraules dels altres amb una escolta activa i neta de prejudicis. És molt fàcil llençar el dard del judici de seguida que algú es despulla davant teu.
Que consti que les “rodes emocionals” a dia d’avui només les practiquem els adults, que no s’espanti ningú: els nens els deixem jugar i dormir, com tothom.
Potser es podria pensar que això és el que fa tothom. I sí, sens dubte tota relació entre dues o més persones consta d’un intercanvi de cops i carícies més o menys sincer. Però el cas és que a vegades oblidem tantes i tantes coses en aquest intercanvi. Hi ha tants “peròs” i tants “perquès” que es queden pel camí, que sovint arriba un dia en que et mires la persona que tens al costat i penses “i tu qui ets?”.
Les quatre persones adultes que vivim en aquesta casa hem signat una hipoteca a parts iguals (un altre dia parlarem d’això), estem engegant un espai de vida i de treball en comú, els nostre fills mengen i juguen junts pràcticament cada dia de la seva vida. Si no ens marquem una rutina de convivència i de posada en comú de preocupacions, problemes i solucions, és molt difícils sentir-se a prop els uns dels altres.
la vida ens ha ensenyat a que cadascú ha de fer la lluita pel seu compte. Nosaltres no hi estem d’acord. Si ens mou un mateix desig, perquè cadascú l’ha de perseguir sol i en contra dels altres?
A dia d’avui, les anomenades “rodes emocionals” són el pla estratègic de la nostra convivència. I ens funciona.
Conserva de Camagrocs
Aquests dies estem treballant a mode formiga, recol·lectant tots els fruits que el bosc ens ofereix i transformant-los per a que ens durin tot l'hivern. És molt agradable passejar per la finca i descobrir racons que no havies vist abans i, si a més a més amaguen regals comestibles, l'agraïment que se't desperta és sublim.
De les endrines n'hem fet patxaran, de les pomes; compota, dels codonys; codonyat i de la multitud de camagrocs que han poblat el bosc de casa ja no sabem què fer-ne! De moment a part d'atipar-nos de truites i arrossos d'aquests bolets tant eixerits.... hem decidit assecar-los per poder-los conservar en pots de vidre per a èpoques de l'any quan no hi ha bolets enlloc.
Conservar bolets per a tot l'any
L'operació és senzilla: s'extenen els bolets nets sobre un paper de diari en un racó airejat. La celul·losa del paper absorveix l'aigua disponible del bolet, pel que el paper de diari s'humiteja mentre el camagroc s'asseca. Cal canviar el paper si queda molt humit per tal que pugui seguir absorbint la humitat, i amb tres o quatre dies els bolets queden deshidratats i llestos per a reposar en un pot de vidre fins al moment de ser cuinats.
Començant per la teulada
Les Vinyes era una casa que s'utilitzava de cap de setmana; les habitacions estaven prou adaptades a la vida de dues o tres famílies simultaniament i la cuina i el lavabo, tot i necessitar una inversió, ens van permetre entrar a viure sense fer massa res. Abans de comprar la casa, un arquitecte ens va ajudar a verificar l'estat i l'estructura de l'habitatge. Vam fer cates a les bigues i segons el que semblava, no hi havia excessius problemes estructurals en cap de les 3 plantes ni en la teulada.
Així que a mitjans d'agost vam començar a viure a Les Vinyes, esperant poder invertir els primers diners en reformar la casa i tenir uns espais compartits agradables i un espai petit, però independent, per a cada família. En aquesta època de l'any és habitual que en un o dos dies caiguin prop de 50 L/m2. Quan això va passar, vam veure que totes les previsions, càlculs i inversions no ens havien servit de res: queia aigua a tota la planta habitable, les habitacions estaven xopes i vam veure com totes les estances estaven mullades.
La Permacultura evoca a transformar tot problema en una solució, però intentar trobar la part bona a tenir goteres és força complicat, especialment si no tens diners i has de prioritzar inversions. Tenim clar que aquest projecte és un camí complicat, que el caminar pas a pas és l'objectiu, no el projecte acabat. Però davant d'això cal reaccionar: vam trucar el Martin, un familiar de l'Ariadna, i que es dedica a la construcció de cases ecològiques de fusta, per tal que vingués a mirar l'estat de les teules.
Un cop allà dalt, vam verificar que la teulada estava pitjor del que imaginàvem. Per tant, vam necessitar l'ajuda d'un arquitecte per a fer el projecte de rehabilitació i d'obra major i un cop fets els papers, hem decidit fer la teulada que tindrem llesta abans de l'hivern. Cal afegir que amb l'objectiu d'estalviar el màxim de diners i sentir-nos més propers a la nostra filosofia d'autoconstrucció, nosaltres mateixos ajudem al Martin a fer la teulada nova. A més, ens ha servit perquè familiars i amics s'hagin apropat a donar-nos un cop de mà i estiguin participant tant activament en una feina tan desgastant i complexe.
Així que aprofitant l'avinentesa, si et ve de gust venir a conéixer el projecte i participar en la reconstrucció de Les Vinyes, t'oferim menjar i estança a canvi de la teva ajuda.
Ja som a Les Vinyes
Finalment hem trobat un lloc on materialitzar el camí que fa quatre anys es va iniciar a les nostres ments!
Les dues famílies que hem iniciat el projecte de Les Vinyes fa molt de temps que buscàvem un espai, una casa, unes terres, on poder començar a posar a la pràctica una forma diferent de viure, treballar, compartir i relacionar-nos. Tots quatre vam néixer i créixer a Barcelona però ja fa anys, i més des que som mares i pares, que vam sentir la necessitat de retrobar-nos amb la terra, d’acostar-nos a la natura, observar-la, i poder recuperar la forma de vida més comunitària, del compartir i de la generositat que es vivia a les masies, deixant enrera mica en mica, la competitivitat, la competència i l’exigència en la que ens sentíem immersos.
Per al disseny la granja biodinàmica i la casa de formació i treball personal que volem, ens estem basant en principis de permacultura, un sistema de disseny enfocat a la integració de l’estil de vida, la subsistència i l’ús del sòl en sintonia amb les realitats energètiques; i en d’altres tècniques ecològiques de tracte amb la natura, de sanació i de creixement personal com són l’agricultura biodinàmica, la bioconstrucció, la producció artesanal dels productes i la medicina holística.
Els principis de la permacultura són 3: 
- Cuidar la terra
- Cuidar les persones
- Compartir excedents i treball.
Per això, a Les Vinyes volem crear un exemple d’integració d’un negoci sostenible i regeneratiu en un espai natural.
Per fer aquest camí i poder-lo compartir necessitem molta ajuda i col·laboracions i des que vam començar la reconstrucció de la casa i l’adequació de l’espai hem tingut la sort de comptar amb voluntàri/es i ajudes econòmiques. El que des de Les Vinyes oferim per aquesta col·laboració que ens és tant imprescindible, va des dels productes de la finca (horta ecològica, transformació de fruits silvestres, ous, bolets...), la participació gratuïta als cursos i jornades que començaran a la primavera, ús dels espais per dinars i trobades, àpats per a grups, estades de cap de setmana i moltes coses més.
Si et ve de gust participar en el projecte de Les Vinyes ho pots fer en forma de donació (paypal de la pàgina, properament actiu) o col·laborant físicament en les moltes feines de reconstrucció i posada en marxa (en breu publicarem les properes jornades de feina).
Ens sentim molt feliços de convidar-vos a aquest nou camí de les nostres vides!