Per què aquest camí?
Hola, som la Gemma, en Marc, en Pol i en Roger. Fa uns mesos que hem entrat a formar part del projecte de Les Vinyes i ens vé molt de gust explicar el nostre camí fins aquí.
El punt d’inflexió per fer aquest canvi va ser l’arribada d’en Pol, el nostre primer fill. Ens vam adonar de la importància del menjar ecològic, de tots els químics que absorbim a través de la pell, de les incoherències entre el pensar i el fer, de la importància d’una educació que afavoreixi que cada infant sigui únic, ... I vam començar a fer petits canvis en el nostre dia a dia. Vam transformar el jardí convencional en una selva (ens pensàvem que allò era permacultura). Vam incorporar la fitoteràpia en el nostre dia a dia. Vam aprendre a elaborar la nostra pròpia cosmètica. Vam començar a aprendre a transformar la selva en un espai permacultural. En definitiva ens vam apuntar a tots els cursos que pensàvem que ens podien ajudar a gestionar el nostre dia a dia conscientment per ser coherents amb nosaltres mateixos i ser una mica més autosuficients (alguns d’aquests cursos els vam fer aquí a Les Vinyes).
Dos anys més tard va arribar el nostre segon fill, en Roger. Amb ell vam voler viure el postpart tots quatre junts en contacte a la natura (vam passar uns mesos a Aristot, un poble de 43 habitants, la majoria estiuejants, a prop de la Seu d’Urgell).
Viure en un poble sense cap servei ens va fer adonar que volíem viure en contacte constant amb la natura. Les postes de sol mirant el Cadí ens van fer somiar en emprendre un nou camí. A la tornada a la civilització ens vam adonar que tot això ens era molt difícil perquè estàvem enganxats a les rutines i lligats a les nostres feines i a les comoditats. Acceptar això no és fàcil, però és el primer pas per deslligar-nos, seguir la nostra voluntat i fer el canvi.
Vam començar a buscar una finca on poder viure com necessitàvem. Cada vegada que en trobàvem una, ens imaginàvem quin projecte hi podíem començar i no en trobàvem cap que ens satisfés plenament (si fèiem el canvi, n’havíem d’estar tots convençuts).
Com diu un dels principis de la permacultura “Usa i respon creativament el canvi”, el següent estiu tota la família vam passar les vacances de woofers a Les Vinyes. Allà vam conèixer a fons el projecte i les persones que el tiren endavant. Tot allò que vam veure ens ressonava com allò que volíem viure però multiplicat per mil. Des de cuidar la terra i els animals, fins a tota l’elaboració de transformats. Des de reduir al màxim als residus fins a reaprofitar l’aigua i totes les restes. Des de tirar endavant un projecte fins a cuidar les persones que ho fan possible. Fins llavors mai ens havíem plantejat viure en comunitat, però veure com va fluir tot aquell estiu ens ho va fer replantejar (vam respondre creativament al canvi!).
Volem que els nostres fills i nosaltres, puguem viure en contacte amb la natura, amb uns valors de respecte, consciència, sostenibilitat i coherència. A Les Vinyes podem portar-ho a terme, i no només això, sinó que podem formar part d’un projecte més ambiciós que ens permetrà aprendre de les relacions humanes i aprendre a cuidar la terra, regenerant el sòl fent servir els principis de la permacultura. I així deixarem un entorn una mica millor de com l’hem trobat.
II edició del Curs de Disseny en Permacultura Oficial (PDC)
Fa gairebé un any que vam tenir l’oportunitat de viure el PDC a Les Vinyes. Va ser una experiència molt gratificant i intensa tan pels coneixements apresos com per les vivències personals desenvolupades.
Després de donar-hi voltes i de rebre peticions per repetir el curs, teníem clar que havíem de fer una segona edició. Per això portem uns mesos buscant altre cop els millors especialistes de cada temàtica per oferir un PDC complet i vivencial.
Seran tres setmanes on parlarem de les bases i les ètiques de la permacultura, agricultura regenerativa, maneig holístic d’animals, insectes i animals per al futur, foresteria anàloga, bioconstrucció, «superplantes», dinamització de grups, depuració i recollida d’aigües, «keyline», aprofitament de l’energia en estufes, eficiència energètica i salut.
Volem agrair la implicació dels participants de l’última edició i per això els oferim l’oportunitat de tornar a viure les formacions que desitgin del PDC (d'una durada màxima de 5 dies) de forma gratuïta, pagant únicament les despeses de manutenció.
Del 29 de juliol al 20 d’agost obrirem les portes de Les Vinyes per iniciar una nova edició del curs a una masia on treballem seguint les bases de la permacultura a l’hort, arbres fruiters, ramaderia, bosc comestible, bioconstrucció, gestió eficient de l’energia i els residus i on es pot veure la interrelació entre els diferents sistemes.
Tenim ganes de tornar a obrir el nostre espai per oferir una formació oficial on l’alumnat acabi amb els coneixements adients per desenvolupar els seus propis projectes amb una base sòlida que combini la teoria i la pràctica.
Properament anirem publicant més informacions. Si voleu estar-ne al dia, contacteu-nos i us afegirem a la llista de persones interessades.
Adobs verds i encoixinats per a la producció agrícola
Els adobs verds són una de les eines més bàsiques en la regeneració de sòls i de creació de fertilitat. Després del curs de tècniques i estratègies d'hortes productives, van sortir alguns dubtes que vam decidir compartir posteriorment mitjançant un seminari online que, de nou, podeu trobar al nostre canal de youtube.
L'agricultura ecològica pot realment alimentar a tota la humanitat?
Aquesta és la pregunta que ens vam fer quan vam plantejar impartir el curs d'hortes productives amb permacultura: realment, l'agricultura ecològica podria alimentar la humanitat? Té capacitat per fer-ho actualment? I si arribem als 10 mil milions de persones, podrà seguir aguantant el sistema o es reforçarà la producció basada en el petroli i els fertilitzants de síntesi?
Una setmana abans vam organitzar un seminari online (webinar) obert a tothom i amb especial recomanació per als assistents al curs.
A continuació us compartim la jornada.
Comencem les obres per la granja-escola
El camí cap a la granja escola ja fa temps que ha començat. Portem mesos gestant aquesta idea, imaginant-nos-la, investigant, fent números, parlant amb assessors i arquitectes i finalment apostant per la campanya de micromecenatge que ens ha acabat de donar l'empenta per a començar aquesta nova aventura.
Ara ja ens estem preparant per a reconstruïr la part de la casa que es transformarà en les habitacions de la granja escola. En aquella ala de la masia a més a més de tots els interiors nous, hem d'aixecar i fer de nou tota la teulada. Per això hem decidit primer reforçar el terra del pis de sota el teulat per a poder treballar amb seguretat i des de dins, en el moment que decidim començar a baixar teules i a canviar les bigues.
Així doncs ja hem començat a buidar i netejar tot l'espai d'objectes i de totes les parets que no podrem aprofitar, per poder reconstruïr el terra de fusta de roure i poder afegir-li a sobre un aïllament i un terra definitiu.
Tenim ganes de fer un recull d'imatges i sensacions del procés que, com tots, segur que serà intens i enriquidor.
De moment, us deixem fotografies de com està actualment l'espai i un petit vídeo de l'inici de les obres que hem començat amb moltíssima il·lusió.
Mencionats com a emprenedors al Matí de Catalunya Ràdio
Aquest matí, quan estàvem amb les ovelles, hem rebut missatges d'amics que ens deien que en Joan Melé, membre del Consell Assessor de Triodos Bank, Assessor de la Cambra d'Emprenedoria i Empresaris de Catalunya, i promotor de la banca ètica, estava parlant del nostre projecte al matí de Catalunya Ràdio, presentat amb la Mònica Terribas. Us compartim l'àudio per si hi teniu interès!
Visitant projectes de permacultura a França
Farà gairebé 3 anys que en Joan i la Margueritte van contactar-nos per email. Aprofitant els seus viatges d'hivern, volien venir-nos a conèixer i establir un pont entre dos projectes amb certes similituds, especialment per la zona climàtica on ens trobem. Des de llavors, cada any ens hem anat retrobant i coneixent i en Joan fins i tot va exercir de professor d'horta durant el PDC que vam impartir a les Vinyes. Les seves reflexions sobre la sobirania alimentària van deixar sorprès a més d'una i va calar especialment la seva visió del què significa autosuficiència.
En Joan i la Margueritte són una parella establerta a 70 kms al Sud de Toulousse que practica la permacultura amb profunditat, gran coneixement i atenció. Actualment tenen 3 filles (l'última acaba de fer un mes) i viuen de la seva horta, extremadament productiva. Els seus inicis van ser força durs, doncs van aixecar la seva casa amb tècniques de bioconstrucció i tenint molt present d'on provenen els recursos. No utilitzen eines per llaurar la terra i tot i així cultiven en gran quantitat, en un sòl inicialment molt pobre i sense massa matèria orgànica.
Així que l'Ariadna, el Nael, l'Ainara i jo vam decidir marxar aquest pont de Tot Sants a conèixer com i on vivien. Us ensenyem algunes fotografies de la seva finca.
El segon dia vam anar al matí a conèixer un projecte d'unes 30 hectàrees on hi viuen unes 40 persones. Cada família s'havia instal·lat en una yurta -o estava en procés- i compartien algunes infrastructures comunes. Nosaltres estàvem especialment interessats en la manera d'escalfar aquells espais i tothom ens va obrir les portes sense cap pudor. Resultava bonic veure com cada familia s'havia adaptat la seva casa segons els seus coneixements i necessitats, i la majoria disposaven d'una placa solar amb la que en tenien prou per la seva demanda energètica.
En aquest projecte hi havia una familia el pare de la qual es deia Joaquim i tenia un viver de fruiters i plantes d'allò més encisador. Fins i tot ens va regalar 3 fruiters cítrics que poden suportar -25C. Visca la resiliència!
El tercer dia al matí vam anar a un mercat d'intercanvi de plantes i llavors. Quan viatgem sempre portem material genètic per compartir, així que no vam perdre l'oportunitat de regalar algunes de les varietats que treballem a Les Vinyes. L'ambient era d'absoluta germanor i festivitat. En petits grups es parlava de plantes, cultius i tècniques. Persones de totes les edats es trobàven per riure, compartir menjar -sucs fets a casa, galetes, pastissos, per exemple. Safates de maduixeres, fruiters, plantes de jardí, hortalisses o les flors més boniques estaven al carrer perquè tothom en pogués agafar. Evidentment sense pagar res, agraïment per sobre de tot. Quina sensació tan bonica i tan poc viscuda a les nostres terres!
I a la tarda, a buscar llavors de flors que envoltaven els prats dels veïns...
El quart i últim dia vam ajudar a uns veïns a treure fems d'ovella dels estables i a fer els sucs de poma per a tot l'any. Una parella d'alemanys que practicaven la ramaderia (i en menor part l'agricultura) i que ens van ensenyar tot el procés per fer el suc de poma.
I el migdia i la tarda els vam dedicar a estar juntets a la granja. Les dues famílies parlant de projectes comuns, somnis i realitats. A vegades les realitats alternatives resulten complicades i complexes i sovint les preguntes sobre si seguim el camí adient es posen sobre la taula. Aquesta sortida ens ha donat aire, que certament necessitàvem, i tenim ganes i idees per seguir caminant.
Gràcies Julia, Eli, Aisha, Margueritte i Joan!! Quins dies tan bonics que sempre recordarem. Fins aviat!
Reprenent les tasques després del PDC
El curs de permacultura que vam fer del 2 al 23 de juliol va ser un gran èxit, amb més inscrits dels que esperàvem i una energia grupal molt potent que va durar les 3 setmanes. Quan vam plantejar-nos organitzar un PDC teníem clar que volíem compartir la nostra manera de viure la permacultura en el dia a dia i d'oferir coneixements especialitzats i contrastats en diferents disciplines: agricultura regenerativa, horta intensiva, bioconstrucció, resolució de conflictes, fisiologia vegetal, apicultura, maneig holístic, estufes i cuines de massa tèrmica, etc. Conseqüentment, vam buscar persones formadores amb coneixements profunds i una llarga trajectòria, dins de cada temàtica i el resultat no va poder ser millor.
Un cop acabat el curs, i havent fet la corresponent celebració, ens hem adonat de la quantitat d'energia que havíem de recuperar. Així que un cop detectada la necessitat, vam decidir afrontar l'estiu amb la màxima calma possible i hem prioritzat la cohesió del grup. Hem anul·lat jornades de portes obertes, hem postposat els voluntariats i ens hem dedicat a viure el dia a dia treballant en la bioconstrucció, l'hort, els fruiters, etc.
L'hort a mitjans d'agost és una de les feines més agraïdes i que requereixen major voluntat, doncs cal anar recollint els fruits de tot el sembrat i aprendre a transformar-ho i emmagatzemar-ho per a les èpoques de més escassetat. A més, és indispensable valorar l'any "natural" i dissenyar les rotacions per als propers anys i fer la plantació d'hivern. Així doncs, amb aquesta forta calor hem rectificat bancals i hem fet crèixer l'hort per posar-hi noves planxes de cultiu.
La llenya és una de les altres feines en les que cal tenir perseverància. La major part de la fusta que cremarem aquest any són les parts dels arbres tallats per fer les vigues de la bioconstrucció. Vam deixar assecant al bosc els culs de més de 25 centímetres i les parts superiors dels arbres i ara és moment de pujar la fusta i estellar-la a la mida de la caldera.
Aquest mes també hem estat recollint part de la fruita del bosc d'aliments i gaudint-la per primera vegada... quines ganes de veure passar els anys i poder-ne disposar de més!
Segona fase de la construcció de la depuradora
Durant unes setmanes hem estat treballant en la depuradora d'aigües. És un procés lent que a poc a poc va veient la llum, de molta feina física i molta feina de paciència i cura. Us ensenyem mitjançant fotos el procés de la depuradora natural d'aiguües amb plantes:
El primer va ser buscar dipòsits d'aigua de segona mà que no tinguin químics. El primer és per fer la separació de sòlids (majoritàriament defecacions) i obtenir metà, i el segon per a separar olis, pel que la disposició dels tubs interns és diferent.
El Nael es va oferir per entrar dins els dipòsits i poder segellar les juntes dels tubs. Un cop posats a lloc, els dipòsits han d'anar precedits d'una arqueta sifònica.
Un cop fet això, calia posar les lones per a impermeabilitzar la bassa. Aquestes lones són de EPDM, un material impermeabilitzant i que ha de venir d'una sola peça per cada bassa. Un cop encarregades, imagineu-vos la nostra cara al veure arribar el camió i que el conductor ens digués que algunes passaven dels 300 quilos de pes.
Tot i que cal posar un geotèxtil sota el EPDM per a protegir la lona, inicialment es posa la lona i després es va destapant a zones per tal que no es mogui el geotèxtil.
Ara toca posar el geotèxtil.
I després... a buscar còdols per tota la finca per omplir les basses! Cal a dir que a les basses no posarem substrat per a les plantes, ja que volem que es sostinguin amb els còdols i siguin els microorganismes i la simbiosi amb les plantes els encarregats de fer nius de bactèries per a consumir els nutrients que porta l'aigua i així poder netejar-la.
I mentre anem posant còdols, la primera bassa comença a omplir-se...
Anem treballant ja en la segona bassa, una de major profunditat però menor llargada. Aquí hi posarem plantes més superficials i que no tinguin arrels tan profundes.
Per fer la tercera bassa ja hem necessitat demanar molta més ajuda. Aquesta lona ja superava els 200 quilos, doncs la bassa fa 7,5m x 15m de llarg. El primer és rascletar l'interior i treure'n pedres o arrels que pugin malmetre-la.
També abans de posar la lona vam preferir moure un arbre perquè les seves arrels no la trenquéssin a la llarga.
I ara si, a fer força toca!
I després el geotèxtil de nou.
Ara sí, vista de les tres primeres basses amb geotèxtil i EPDM.
I per acabar, hem anat a buscar les plantes aquàtiques, posant especial èmfasi que no fossin invasores i autòctones:
Propers passos
Per acabar el sistema de depuració, el següent és posar la lona EPDM i el geotèxtil de la quarta bassa i omplir les basses amb còdols que ja estan encarregats. Finalment hi posarem les plantes aquàtiques (esperarem a que passi el fred!)...
No cal oblidar un sistema de seguretat per si desborda la depuradora, pel que caldrà continuar unes rases d'infiltració per a fruiters propers i així aprofitar l'aigua sobrant.
Depuració d'aigües grises i negres amb plantes
Durant dècades els habitants de Les Vinyes han abocat les seves aigües grises (cuina, rentadores, dutxes, etc) i negres (deposicions humanes) directament darrere de la casa. Les aigües grises no són tan perjudicials si utilitzem sabons ecològics i biodegradables, però quan hi ha tanta materia orgànica humana en descomposició, poden aparèixer problemes de salubritat. Teníem en ment poder tancar el cicle de l'aigua de xarxa i recuperar aqust recurs que ens arriba per donar-li més usos, motiu pel qual fa més d'un any que utilitzem lavabos secs per a fer una separació dels residus sòlids (i a més en fem compost!).
Dimensionament i utilitats
La nostra depuradora natural està dimensionada pensant en els habitants que volem arribar a ser a Les Vinyes i les persones que vénen a les formacions, especialment a primavera i estiu, moments on l'activitat biològica és superior i la depuradora admet més matèria a depurar. Des del moment en que l'aigua entra al sistema fins a que en surt, passen un mínim de 90 dies, temps suficient per convertir l'aigua bruta en aigua disponible per a reg i tenint en compte que hi ha una gran separació de sòlids (tot i que puntualment pot ser que entrin deposicions al sistema).
Per tant, la depuradora té les següents funcions:
- Depurar l'aigua
- Deixar d'embrutar el camp amb evacuació directa
- Eliminar les olors a l'estiu
- Obtenir aigua per al reg
- Crear una zona de llacunatge amb un microclima per a certes plantes
- Disposar de zones humides per a la vida salvatge
- Fer una zona per a l'oci i formació
- Talla-focs en el sector de més probabilitat d'incendi
- Disposar de matèria orgànica per al compostatge
- Viver de plantes aquàtiques
I cria de peixos?
Intentant trobar més funcions per a una inversió tan elevada, ens venien sovint al cap unes paraules de la Julia Berg, una amiga que es dedica a l'estudi de fons marins i que viu a l'Illa de Pasqua. Parlava del futur dels sistemes aquàtics i la dificultat a la llarga de trobar peix alimentat de manera natural. Així que des de la teoria, hem dimensionat i preparat el sistema per a disposar d'una última bassa amb peixos per al nostre consum. Fins d'aquí un temps no sabrem si la teoria és factible i l'aigua és prou bona, de manera que caldrà anar control·lant la qualitat de l'aigua. Ja us anirem explicant...
Situació de la depuradora
La zona escollida per a fer una depuradora és important: necessita Sol per als processos biològics però cal vigilar amb l'evaporació excessiva. No s'ha d'omplir de matèria orgànica adicional provinent de l'aigua de la pluja i tampoc amb les fulles dels arbres del voltant.
Els baixants de la casa estaven a Nord, de manera que la bassa ja tenia una direcció pre-assignada. Aquesta zona és la més propera al bosc i amb el pi existent, és el sector amb més perill d'incendi. Per tant, disposar de més de 300,000 litres ens pot ajudar en cas de foc.
La depuradora està en una zona 3 propera a la casa, on hi ha les plantacions de fruita de tardor i hivern i on podem veure el seu estat quan anem al pàrquing gairebé cada dia. Així ens és fàcil detectar qualsevol fuga, pèrdua o olor que indiqui possibles problemes. Si la tinguéssim més allunyada de la casa ens afegiria una feina adicional d'anar-la a veure setmanalment, i la nostra intenció és sempre reduir l'energia i la càrrega de feina.
Funcionament de la depuradora natural
El sistema compta amb els següents elements:
- Arqueta sifònica per evitar olors i retenir els sòlids
- Separador de sòlids on les diposicions es degraden i l'aigua marxa per rebossament
- Separador de greixos per eliminar-los del sistema
- Bassa 1 de 7,56 m3 per a transformar els residus més grans i pesants
- Bassa 2 de 7,5 m3 amb plantes més submergides per transformar altres residus
- Bassa 3 de 56 m3 per arribar a degradar tota la matèria orgànica i generar un sistema en equilibri per al medi tròfic i cultiu segur de peixos a l'últim estany
- Bassa 4 de 300 m3 per a emmagatzemar aigua de reg i cultiu de peixos
Comencem la construcció
Si mirem les fotografies, és evident que l'ecosistema s'ha degradat ràpidament. Tot i això, podrem fer una comparativa més justa els propers anys, on els arbres, arbusts i herbàcees substitutoris agafin el seu espai.
Seguint el procés
Aquestes properes setmanes ens toca impermeabilitzar les basses. No tenim una terra especialment argilosa, pel que la impermeabilització es farà amb lones epdm, i després posarem graves, còdols i plantes aquàtiques.
Seguirem informant!