Fem balanç de cada any quan s’apropa el 31 de desembre. L’increment d’hores de foscor i el fred ens conviden a passar més temps dins de la masía, recollides, parlant de reptes, somnis i energies. Ens venia de gust fer-ho obertament, compartint encerts i errors. Aquest 2020 ens ha portat a la dualitat extrema, vivint alguns dels millors i altres dels pitjors moments del projecte, Mas Les Vinyes.

Com per la majoria de persones, va començar sent un any molt dur per a nosaltres. Aquesta distopia causada pel Covid ens ha posat a prova, mai estem prou preparades pel colapse sistèmic per molt resilients que ens creiem. Les estructures invisibles (especialment les socials i econòmiques) han caigut, deixant a veure la fragilitat del capitalisme. Deixar de consumir compulsivament (oci, viatges, experiències, tecnologia, etc.) és l’única manera d’assegurar la vida a la terra. Fer-ho també implica redissenyar tota la nostra societat, i això genera molt dolor i dificultats. Sort en tenim de tenir una economia tan diversificada que ens va permetre sostenir el moment i ser capaces de pensar què necessitàvem canviar. No posar tots els ous a la mateixa cistella és un dels principis de la permacultura, que mai ha tingut tan valor com en els moments de tanta dualitat.

D’altra banda, tot i la decisió de marxar d’una de les families del projecte, i tot el què aquest canvi va suposar a principis d’any, la nostra energia va seguir posada en dos branques. La primera, potenciar els sistemes productius i de sobirania alimentària que fa anys que creixen. Per l’altra, anàvem a marxar de gira amb Txarango durant un any i mig, fent-nos càrrec de la majoria de residus orgànics generats a la gran gira de circ i música, que finalment no es durà a terme. Vam deixar de banda la majoria de formacions, vam simplificar els nostres sistemes agrícoles per compaginar el disseny del 2020. Però al març tot va canviar…

Gira amb Txarango inviable, toca redissenyar-nos

Si el comiat de Txarango és difícil de païr, encara ho és més quan has dissenyat l’any al voltant de la feina que volíem fer al seu costat. I amb moltíssima il·lusió, perquè ens hagués permès visibilitzar la permacultura arreu del territori formant part d’una gira transformadora com mai hem vist, quina experiència tan increïble havia de ser… Ells havien somniat i posat en marxa un projecte tan bonic com trencador, basat en l’economia social i solidària. Com la majoria de la gent relacionada amb la cultura, ara passen moments difícils i us animem a participar comprant el seu proper disc o donant l’aportació de les entrades al seu projecte cooperatiu. Com diu l’amic Joan Melé, “què lliures ens fa el diner de donació!”.

Aturada la gira, arrenquen noves propostes. El primer va ser aprofitar  el confinament per arreglar el cobert gran de davant la casa. Havíem tallat els pins que hem usat com a bigues amb la lluna nova de l’any anterior, tocava pelar-los, tractar-los i començar a arreglar el cobert. Cada dia una biga, no volíem carregar-nos les esquenes i els ànims estaven baixos.

Els prototips dels lavabos secs i papereres per la gira de Txarango (amb sistemes d’il·luminació solars i automàtics)

Mai a la vida ens haguéssim imaginat la quantitat de correus i trucades que vam rebre durant les setmanes de confinament. Moltíssima gent demanant-nos ajuda per sortir de les ciutats, preguntant opcions, reflexionant sobre la manera de viure, posant en paraules pensaments tancats en guardioles mentals.

La revolució verda local

En moments de fràgil salut, l’alimentació sana va agafar embranzida. I de quina manera vam començar a vendre els nostres productes! No estàvem preparades per tanta demanda de producte local i ecològic, vam començar a enxarxar tot el que podíem servir: alls tendres, cebes, porros, alls, mató, llet de cabra, cabrit, plantes medicinals… de sobte la proposta de la Xella havia obert una finestra al consum local. La Xella és un projecte transformador al Lluçanès que ofereix la possibilitat de comprar localment itineràriament (cada mes a un poble diferent) i que es va reinventar per portar a domicili dues cistelles diferents setmanals: una de productes derivats dels animals i una altra de verdures, fruites, cereals i transformats.

Agraïdes a participar de la Xella, ens va fer redissenyar la producció i ara en aquests últims mesos hem ampliat Les Vinyes amb una nova zona de producció de verdures amb el Pol i la Claudia, amb l’objectiu de fer créixer la producció i consum locals. Després de molta paperassa administrativa, ara estem enllestint conjuntament un galliner mòbil que passarà pels camps de fruiters i ens permetrà vendre ous a partir de la propera primavera.

Nova zona de cultius d’hivern. A la imatge calçots, cols, pèsols i faves

Responent a la necessitat d’apropar la terra

Davant d’una situació on hi havia tanta necessitat de tocar terra i fer comunitat, vam obrir nous formats i més visites guiades que mai (en petit format, això sí!). Els cursos de disseny en permacultura certificats, models més curts de 5 o 10 dies o fins i tot un actual que fem presencial i virtualment.

Vam aprofitar l’avinentesa per a desenvolupar un portal online de formació, Educa, on hi podeu trobar alguna xerrada i material per a l’alumnat de permacultura. En els propers dies, setmanes i mesos anirem afegint més material per acompanyar aquesta necessitat.

És moment de permacultura

Ja des de l’inici de la pandèmia, el col·lectiu de Permacultura Íbera, amb Juan Pedro i Aline de Casa Integral al capdavant, vam dissenyar unes jornades per parlar de resiliència des del SABER (Sobirania alimentaria, Aigua, Bioconstrucció, Energia i Enxarxament -redes-). Es van programar xerrades i debats virtuals per oferir noves mirades en les 5 temàtiques esmentades.

Hem tingut sort que aquest any s’han difòs un parell de películes que han posat la permacultura, l’agroecologia i l’agricultura regenerativa dins les pantalles de molta gent. Mi gran pequeña granja i Besa el suelo (“Kiss the ground”) han estat molt comentades, recomanades i compartides a les xarxes. Els debats s’han enriquit i el somni agroecològic ha tingut dos grans aliats.

La inèrcia del moment també ens ha animat a nosaltres a posar força en participar en aquesta difusió de la permacultura i la productivitat regenerativa. Diferents mitjans de comunicació han vingut a conèixer el projecte: la revista Agrocultura, la Fertilidad de la Tierra i també sembla que apareixerem properament en un 30 minuts de TV3 dedicat a l’adaptació al canvi climàtic. Durant tot l’any hem recollit dades i mostres i hem treballat amb la Sara per presentar una tesis sobre producció de fruita amb remugants a les cobertes… els resultats sobre l’impacte i contaminació climàtica són molt millors que si només tinguéssim fruiters!

Ens ha fet molta il·lusió participar en el disseny de diversos projectes familiars i finques productives que ens han contractat. A més a més estem col·laborant amb l’Associació d’Iniciatives Rural de Catalunya ARCA i formem part la Càtedra del Món Rural, implicant-nos activament en el somni i l’articulació del futur de les zones rurals, agrícoles i ramaderes de les que formem part.

L’any passat ja havíem treballat per dissenyar un projecte interdisciplinar amb l’escola pública Lluçanès al voltant de la construcció d’una caseta al pati de l’escola, fent, de tot el procés d’investigació, observació, disseny i implementació una gran experiència educativa permacultural. Aquesta tardor hem pogut acabar el projecte i treballar amb els infants per acabar construïnt aquesta petita meravella feta amb bioconstrucció. Qui ens ho havia de dir!

Fa dos anys vam presentar un projecte per a formar durant 7 mesos sobre boscos d’aliments, a dues persones de la Unió Europea. Tot i que havien de venir al març, com a conseqüència del Covid van arribar a finals d’agost. L’Anna, de Dinamarca, i la Fadime, de Turquía, han estat una sorpresa i descoberta molt positiva, tan per la il·lusió, com per l’energia i la convivència dins la comunitat.

A punt d’acabar l’any i amb la intenció de plantar 30 varietats noves de fruiters, un projecte proper va haver de plegar i vam poder comprar dos dipòsits inflables de segona mà, de 100,000 litres cadascú. Una assegurança de vida pels fruiters per als propers anys…

Confiança en la natura

Un cop més, sentir que l’economia i la vida basada en els ritmes lents, en la biodiversitat i la natura, el “slow money”, és una manera més segura de seguir dissenyant estratègies de resiliència. Canvis bruscos, sobtats, excessius i basats en l’acaparació de recursos poden tenir un gran benefici però a costa d’un gran risc.

Potser per casualitat, potser per la baixada de contaminació degut al Covid (tot i que les vaques han seguit fent els mateixo pets que sempre), aquest any els ritmes de la natura ens han acompanyat i afavorit. Hem tingut la millor producció de verdures i fruites, ens ha plogut regularment i hem passat dels 1,000 litres/m2 anuals (l’any passat vam estar sobre els 400!!). Les caixes d’abelles que teníem buides s’han omplert i es veuen ben sanes. De 11 xais que han nascut ara (encara en queden unes quantes per parir), 10 han estat femelles. Els arbres fruiters han tingut creixements espectaculars i no hem tingut cap plaga o fong que hagi causat baixes… es nota que la microbiologia es va recuperant…

Un any de canvis, dificultats i reptes que ens han fet treballar la confiança, la voluntat i l’esforç per sentir intensament un dels principis de la permacultura: el problema és la solució!

Volem acabar donant també les gràcies especials a totes les persones que ens doneu confiança, que heu passat, o que passareu pel projecte en algun moment.

Gràcies per ser-hi!

Bones festes!

Privacy Preference Center