El passat 21 de març vaig estar convidada a les jornades que, el Departament d’Agricultura va organitzar en motiu del Mercat del Ram de Vic i que duien per títol La Dona rural a la Catalunya Central 3.0.
En aquestes jornades vaig compartir, juntament amb quatre companyes, la meva experiència en la creació i gestió directa de la Cooperativa Les Vinyes. A més a més de presentar el nostre projecte i explicar breument què significa dissenyar una granja amb critèris de permacultura a les asistents (i a la consellera Meritxell Serret que hi va participar per vídeoconferència), vam poder compartir el nostre sentiment compartit sobre la necessitat de traslladar a tots els àmbits la visió empresarial i de vida de les dones.
L’Àngels Riart, de Semen Cardona i Olis Migjorn; la Mònica Monferrer, que produeix carn ecològica a Pujalt (Anoia); la Koral Linares Escudero, establerta al Solsonès i promotora de Clorofeeling wheatgrass i la Marta Parès, gerent de l’empresa Agrària de Torelló i jo vam poder parlar de la nostra realitat com a empresaries en el món rural. Només un 20% de les persones que treballem al món rural català som dones. Però aquesta presència femenina no té correspondència amb la participació de les dones en les organitzacions que representen el sector. Per aquest motiu, la consellera Meritxell Serret, actualment exiliada a Brussel·les, va liderar el programa de Dones del món Rural i Marítim de Catalunya. En la seva intervenció va parlar d’empoderament i visibilització del col·lectiu femení potenciant l’augment de dones dins el òrgans de decisió d’aquest sector perquè això es pogués traslladar a l’hora de recollir necessitats i canviar lleis.
La necessarietat de presència femenina en un sector tant important com és el de la producció, transformació i comercialització de productes alimentaris té a veure, no només amb la visibilització de tantes i tantes dones que fa anys que hi treballen però que no se’ls ha reconegut la seva feina. Derrera de qualsevol explotació agrícola o ramadera, de qualsevol granja o horta de Catalunya, hi ha alguns dona que ho ha fet possible. Amb feina directa no reconeguda (quantes dones segueixen cuidant els animals, fent les factures o treballant a les cuines o obradors?) o amb feina indirecta (cuidant a les persones depenents i mantenint i alimentant a tota la família).
A més d’aquesta raó, n’hi ha una altra molt important per la qual defenso plenament la importància de la presència de dones en el primer sector. Aquesta no és una raó tant de gènere com d’energia femenina.
“Cal més feminitud a l’agricultura, la ramaderia i la pesca per recuperar el respecte per la terra i els animals. RESPECTE és una paraula que el patriarcat i el capitalisme ha oblidat i que ens està portant al col·lapse com a espècie. Hem de tornar a prendre decisions i a promoure lleis que respectin la terra i els animals, que deixin de veure-ho tot amb l’únic objectiu d’explotar i treure’n benefici a curt plaç (explotacions agrícoles i indústria ramadera) i tornar a connectar amb la simbiòsis imprescindible que fem els humans amb la natura.”
És hora de canviar les polítiques agrícoles per a cuidar la terra i les persones. Ara! Ja no es pot esperar més.
Entrevista sencera a El Punt AVUI